COM JO LA VEIG

COM JO LA VEIG

Com les ales d’un ocell jo la veig ,

quan és a la vora del mar, amb el

meravellós somriure vermell i el seu

salat caminar.

La sorra no és pot més que estarrufà ,

al veure-la passar, mentre el meus ulls

s’humitegen d’emoció i el meu cor

arrasa quan entre mi em dic que,

és quelcom més que ficció.

La sireneta de mon ànima s’ha fet ,

em diu la ment per alleugí l’anhel

 que l’interior sent, com ondes del mar,

és el seu cos, silueta sinuosa que m’obre

altre cop la imaginació en el pensament.

Per aquesta flor, tinc aquest sentiment,

impregnat del seu olor.                                                                                                                                                                                                          .                         XAVI 21/08/2016