PASSEJANT PEL TEMPS
Passejava pel temps com si fos un mercat,
encuriosit, indecís, fins que vaig trobam al
terrat.
Al terrat del meu pensament,
és on descobriria el secret,
el meu secret.
fins llavors, creia que passejava per un camí,
el camí del temps llarg i etern, no parava compta,
si per aquell camí, podria tornar a transitar,
fent parada al terrat, se’m va aparèixer el secret,
no tornaria a passar pel camí que ja estava fet.
encuriosit, indecís, fins que vaig trobam al
terrat.
Al terrat del meu pensament,
és on descobriria el secret,
el meu secret.
fins llavors, creia que passejava per un camí,
el camí del temps llarg i etern, no parava compta,
si per aquell camí, podria tornar a transitar,
fent parada al terrat, se’m va aparèixer el secret,
no tornaria a passar pel camí que ja estava fet.
De sobta, tot em va canviar, pel que queda de camí,
volia caminal diferent, la manifestació d’indecisió,
acabaria desapareixent, passejaria pel temps decidit,
amb més trempera , encuriosit ? , per que no,
del que per a mi pagués la pena entretenir-se,
i, una altre cosa vaig descobrir, que poques coses,
em farien consumir camí del temps però,
hi havia una que si, aquesta amb la que,
consumiria la resta del meu camí, duia nom
de dona, aquesta, eret tu ...
volia caminal diferent, la manifestació d’indecisió,
acabaria desapareixent, passejaria pel temps decidit,
amb més trempera , encuriosit ? , per que no,
del que per a mi pagués la pena entretenir-se,
i, una altre cosa vaig descobrir, que poques coses,
em farien consumir camí del temps però,
hi havia una que si, aquesta amb la que,
consumiria la resta del meu camí, duia nom
de dona, aquesta, eret tu ...
XAVI 03/08/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada