ENCANT
DE SIRENA
Radiant
dia d’estiu,
ple de
Sol i de caliu,
em
va aturà un bell
so.
El
cant d’una Sirena,
va induir-me
al seu
encant.
Atrapat
en aquella màgia,
a hores
d’ara encara soc,
des de
aquell dia d’estiu
de
Sol i de caliu.
L’ànima
meva duc en pena i,
no redimirà
fins que no torni
a
escoltar aquell dolç so, altre
cop entonà
el seu cant.
Com
voleteig de papallona,
era de
fi aquell bell so,
harmònica
melodia que em
va encantar
fins la passió.
Si a
mi no m’hagués succeït però,
com
ho vaig patir tot jo, dono fe de
l’abandó.
Abandó
màgic d’encant que, almenys,
tan
sols és dins l’inconscient que resta
vivint
en felicitat latent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada