L’OMBRA QUE T’ACOMPANYA
Voldria ser l’ombra que et vetlla de dia,
aquella que sempre et fa companyia,
estar amb tu per muntanya,mar o desert ...
Tan sols a la fosca,
quan la nit s’acosta,
m’esvairia del teu costat,
per fondrem i de tu formar part ...
Així, no quedaries desemparada i,
de l’escalfor que sorgís,
jo, glaçat no em morís ...
Que difícil quan arribés el dia,
a mi se’m presentaria,
al tindre’m de tu separa’m,
per tan sols tindre’t al meu costat ...
Per a mi seria força complicat,
doncs ara ja sé per que m’estimo tant la nit,
per mi, el dia és tot un neguit,
veure’t, acompanyat i,
no poder tocat ...
Buscaré una fada padrina
que, d’un encanteri em permetria,
formar part de tu durant el dia ...
D’aquesta forma gaudiríem,
tant de la fosca nit com de la clariana,
quan arribés l’albada,
observant la naixença del Sol,
com la preciositat de la posta a la fosca,
agafats, units o acoblats ...
Molt més màgic el moment,
si de dos essers,
quedessim fosos
en un de sol ...
contemplariem la grandiositat de,
la bellesa del Sol,
que ara fosos com estem,
ell ens fondria eternament …
XAVI 01/08/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada