FANTASIA DEL TEU ANHEL

Voldria ser la teva fantasia
i ser la font del teu anhel,
ser el pensament de cada dia
i estar molt dins la teva ment.

Cap al cor i tot el teu ser mica
a mica se t'anés estenent.

A poc a poc convertim en un
desig que reflectís fidelment
un amor sense fronteres, però
no mancat d'arrelament.

                        XAVI 02/03/2015

EL MEU DESIG

EL MEU DESIG

Per a mi la vida hauria de durar

fins haver-te conquistat, la vida

és un instant, un breu instant.

En aquest lapsus de temps, no

Sé si assoliré el meu gran desig,

només dues coses sé, la primera,

que si no és aquí, en un altre vida

ho faré.

La segona, que si aquí no ho assoleixo,

capa importància tindrà el quan jo moriré,

cap importància, quan arribi només

una avantatge.

Pogué anar a buscar el meu amor

o esperar-te !

          XAVI 29/03/2016

CADA MATÍ

CADA MATÍ

Cada matí sents un dolç cant,
mentre el Sol esperes i, a cada
compàs, més t’enamores, matí
a matí.

Mires per la finestra i mai veus
Ningú però, l’ànima i el cor t’alegra
Aquell bell cant, cada dia el gaudeixes
fins que quan acaba, el teu únic pensament,
és que torni l’endemà per tornar-ho a escoltar.

El misteri és el misteri i qui pot ser qui et canta
Pel matí? , soc jo l’ocell que a la finestra et ve
a cantat i enamorat...

                   XAVI 29/03/2016

        

COM LES ONADES

COM LES ONADES

Mentre corro, les onades van i venen,

mentre camino elles venen i van, la mar

es mostra inalterable mentre jo, t’espero

com sempre faig, imaginant-te.

Les onades sempre hi tornen i, la mar

sempre hi és, jo només t’imagino però,

un dia tornaré.

Quan aquest dia arribi seré l’onada que

com a la platja a la sorra acarona, jo a tu

t’acaronaré.                                                                                                                                                                                                                       XAVI 28/03/2016

AMB EL MEU AMOR TANT SI VAL

AMB EL MEU AMOR TANT SI VAL

Cada color de la tardor, la teva
existència em recorden, els teus
més vius i atractius, per això me’ls
recorda amb enyor.

La teva pell a l’estiu, s’assembla a
quins a tu em recorden amb tanta
enyorança, ara també els hi trobo
amb aquesta semblança, el seu atractiu.

Si pels teu ulls hagués començat
aquesta poesia, en eterna primavera
irremeiablement, Podria dir que em
trobaria.

Primavera, estiu, la tardor o l´hivern
tan si val, si és amb el meu amor, tot
és Igual.
XAVI 28/03/2016

LA FÚRIA DE NOSTRE AMOR

LA FÚRIA DE NOSTRE AMOR
Quan ens trobem, comença amb tendresa i delicadesa,
dolços esguards i acaronaments, pacífic com la mar en
calma, només és qüestió d’anar passant el temps.
Va derivant tot a models menys humans, hi ha alguna
mossegada, les carícies en alguna esgarrinxada, no fa
mal en deixen la pell marcada, no coneixem cap més
ensenyança que les regles del desig, ensenyança natural.
Així es torna la fúria del nostre amor, com tifó a alta mar,
amb humits vents on acabem tot mullats, també hi ha
barreja la calor d’un volcà, sort d’aquell vent humit sinó,
seriem molt a punt de cremà, així és com és, així és el
nostre amor inhumà.
Molt més propi que d’amor animal, quan s’acosta el gran
moment d’esclatar. Tot just desprès, torna la calma i el
tifó ara se’n va havent-ho deixat tot molt ple d’humitats,
amor meu anem-nos’ en a descansar.

                                                      XAVI 28/03/2016

LA CONSEQÜÈNCIA, NO LA CAUSA !

LA CONSEQÜÈNCIA, NO LA CAUSA ! 

Aquesta mar, aiiih ! aquesta mar,
tant bressol de vida, com bressol
de mort.

Aquesta mar, aiiih ! aquesta mar,
per definició purament bellesa
 com causa de tragèdia, quina
immensa com és ella, tan gran
contradicció.

Però, no, no la culpem a ella, doncs ella,
només és causa, on està  el gran mal? ,
el mal no és més que la conseqüència.

Aiiih ! , aquesta mar, que no te pas la culpa
només de ser tan profunda i bella, tan
amiga en temps de pau però, una bestia
anomenada home sempre en guerra, és
la conseqüència de que hi hagi tal horror.

L’home, aiiih! l’home, quina gran contradicció,
doncs s’ha de tindre en compte, que no hi
hauria causa si una conseqüència no la produís,
tots plegats reflexionem-hi, tots plegats som
conseqüència i, entre tots haurem de dur la pau.
                                                               
                                                         XAVI 27/03/2016

ET PINTARIA UN SOL

ET PINTARIA UN SOL
En aquella hora en que el Sol comença quasi a despuntà,
jo estan amb tu, l’aprofitaria, entre espatlla i espatlla,
un Sol et pintaria per poder-te escalfar sense haver
d’esperar.

En aquella hora on la llum és l’adient, quan el Sol t’hagués
pintat el contemplaria, sobre el ben mig del tresor de les
teves dues espatlles i, avanç de procedir a esborrar-te’l,
una fotografia pel record li faria, desprès jugant, amb la
llengua l’esborraria.

Avanç procuraria que els seus rajos s’estenguessin arreu
dels confins del teu cos, així m’asseguraria de tastar tots
i cada un dels teus racons, amb això m’esmerçaria per
tal de aprofundir fins l’últim dels teus saborosos secrets i,
quedéssim tots dos ben satisfets.

                                       XAVI 25/03/2016

EL BOSC DE LES FADES

EL BOSC DE LES FADES
A fer un tomb vaig marxar, com de costum, 
en els meus tombs per muntanya i mar on
Cercava carrega’m d’energia i de sobta la
Ment s’endinsava reflexionant a meditar.
Preciosos paisatges passaven i la ment,
s’endinsava i endinsava, ella no parava
tota obsessionada amb un record que,
molt estimat duia arrelat.
Se’n feia de l’enyorança la seva hereva,
mars blaves, brises, cels i cants d’ocells,
pel dia eren el seu consol, estels lluna i tot
el firmament, eren consol per la nit.
Per delitós que fos lo que li oferia aquella
meravella natural, res s’assemblava al seu
record especial, que és el que era?, només
podia ser ella.
Un dels dies en que es trobava
en llarga passejada, fins un bosc
va penetrà i, igual que ara la ment
se li endinsava, en bosc de les fades
ell s'hi va endinsa.
Allà va conèixer-la a ella i de com el va arribar a encisar, mai més va tornar a parlar i, per qui no s'hagi assabentat només d'un somni s'ha tractat.

09/11/2014

TU I JO

       TU I JO

Si a la platja banyant-nos estem,
Com dos dofins nedant i saltant
De l’aigua jugant amb les onades.

Si al camp de terra som, com dos
conillets alegres corrent a pressa
per agafa’ns.

Si dues aus pel cel volant, som com
dos rossinyols festejant i cantant.

Que si tornem del somni i ara som
nosaltres altre cop, ens miraríem
als ulls fixament i esdevindrem dos
versos candents d'una estrofa d’un
poema d’amor.

XAVI 24/03/2016                         


                                                                   

LA VAIG VEURE

LA VAIG VEURE
Un dia la vaig veure,
no ho sé pas com, si
entre moltes, ella era 
una flor més.

Ara ja crec saber-ho,
de entre totes, ella
la més bella és.

No sé com va passar
Sense jo buscar però,
Sense cap més remei
em vaig enamorar.

          XAVI 24/03/2016

PRIMAVERA I VIDA

        PRIMAVERA I VIDA

Com les flors de primavera o,

oasis d’un desert et desitjo jo,

per gaudir com de la llibertat

un pres.

La meva vida, condemna seria,

que si vida lliure, sens angoixes

i vida plena vull que sigui aquesta

meva, et necessito com l’aire.

Més que l’aire, com l’aigua d’aquell

oasi que, l’aigua porta oxigen, pot

formar l’oasi, alimenta flors i,

produeix primavera i vida.

Amb tot es forma una barreja i,

jo com bon cocteler faig i, et dic :

- tu ets primavera i vida.

                                

                        XAVI 24/03/2016

ÉS MILLOR ESTIMAR

ÉS MILLOR ESTIMAR

Que és millor estimar que no haver estimat mai,
si per mi és, amb molt de grat incorporat, amb
salut o sense salut, me l’estimo amb tots els
ets i uts.
Que amb salut, per que d’ella puc gaudir si ho
vols així, submergint-me dins del seu jardí,
no hi ha, res millor per enyorar, m’enfonso
estant sa i, emergeixo amb eufòria especial.
Que sense salut per que el fet d’estimar-la,
em cura de tot mal, ho tinc ben comprovat,
que quan amb ella he estat, m’he trobat més
fresc i de energia sobrat.
Ara ja no podria estar sense el seu jardí ni amb
salut ni sense salut, que sense salut estant amb el
meu jardí, és com em vull morir.

                                           XAVI 23/03/2016

INSEPARABLE COMPANYA

                                                               

INSEPARABLE COMPANYA

Oh! Solitud, que encisadora pots arribar a ser tu companya meva,

on tots els desitjos poden ser imaginats, on la realitat fugissera,

cap importància pot tindre ja.

Oh! Solitud, tu que ets la que sempre em fa companyia i no em

traeix mai,ara voldria jo,pogué abandonat per un amor més gran,

de ella no et diré el seu nom, et pagaré amb el silenci que tu sempre

m’has atorgat i, tu també calla, ara has de calla i no vinguis a reclama’m,

doncs l’amor és un sentiment que només val si es comparteix amb algú més i,

tu només ets producte de la imaginació, ara tu calla, continua com sempre has

estat que, qui calla atorga i el meu amor és més enllà...

                                                                                                  XAVI 2014

MEMÒRIA DELS SENTITS

MEMÒRIA DELS SENTITS

Si amb la vista anés resseguint cada racó del teu cos,
aniria on son cadascú dels que la teva veu em dictés,
sense necessitat d'haver de anar-hi un a un.
Recorrent amb la mà els teus accidents corporals,
si me'ls anessis enumerant, no faria falta tindre't-els
que repassar de nou tot sencer, jo aniria tot seguit
fins on estan els que me anessis dictant.
Amb l'olfacte els teus olors i aromes directament jo
hi aniria al desitjat sense calgué de torna't a olora’t
un cop més per complet.
Si amb la llengua anés llepant cada mil·límetre de la
teva pell i me enumeressis cada un dels teus sabors,
sense tenir-te que tornar a tastar-te tota sencera,
jo aniria tot seguit fins on és aquest sabor teu.
Així és com duc de gravades les valls, muntanyes,
caps, golfs, ports rius i llacs que flueixen del teu
meravellós cos.
Quan hagis de marxar cap al més enllà, fes-me el
favor de avisar, vull que me esperis per anar-hi junts,
allí, voldria continuar aprenent dels racons, accidents,
aromes, olors i sabors de la teva ànima amor meu.
                                                          
                                                              XAVI 22/03/2016 

LO MÉS BONIC DEL CEL I LA TERRA

LO MÉS BONIC DEL CEL I LA TERRA

De lo més bonic del cel i la terra, jo no puc oferir-te’n res,

si que et puc prometre que, ho cuidaré, mimaré i estimaré,

com si de la meva vida tan sols depengués, doncs, Sol, Lluna,

estels i mar, tot ja està en una persona concentrat.

Si tu em deixes, cuidat, mimat i estimat, tot queda

solucionat.

Sol, Lluna, estels i mar, no son més que el teu reflex

Esser estimat !

                  XAVI 20/03/2016

DES DE QUE NO HI ETS

                                                           DES DE QUE NO HI ETS

Aquesta nit, conversant amb el meu llit, el coixí, em comentava que li faltava el teu alè,

els plecs del llençols se’m queixaven de fred al faltar-los  la calidesa del teu cos,

quan a punt estic de dormir-me, em desvetllo pensant amb el teu nom, el teu nom que,

em xiuxiuegen les neurones que des de que no hi ets no fan res més que  de marejar-me.

                                                          XAVI 26/02/2016

DESERT DE PENSAMENTS

DESERT DE PENSAMENTS

Desorientat i sol per la nostra

Platja caminant, que lluny

havien quedat aquells dies

en que tu erets amb mi ...

Encara recordo quan corríem

lliures, alegres i contents amb

les mans agafades per la vora

de la mar ...

Sobre la sorra humida xipollejant

l’aigua on acabàvem abraçats

mentre, jugant simulàvem una lluita

cos a cos en la que sempre acabaves

guanyant tu ...

Desprès, en la daurada sorra,

t’arrebossava com una croqueta

imaginant menjant-te sencera i,

sempre deixant lo més dolç pel final,

cosa que es produïa un hora més tard,

amb el teu consentiment que quasi m'ho

demanaves implorant ...

Ara tot semblava estrany, jo sol en aquella

mateixa platja amb un buit impressionant,

i un desert de pensaments, mai més vaig

poder tornar a compondre, tret d’avui,

que per primer cop en cinc anys, he prés

la ploma i t’escric en la nostre platja ...

En la sorra que du incrustades les teves petjades,

aquells cors que et dibuixava, els teus somriures,

esguards i aromes, aromes a sal i mel, de natura,

aroma de dona, de tu...

Acabo d’escriure’t i, t’he de dir,

amor meu, encara t’estimo,

sempre t’estimaré,

sobre la sorra de nostra platja,

ho he deixat imprès …

XAVI 17/03/2016

L'HE VIST

L'HE VIST

Avui l'he vist,
en la posta de
sol l'he vist.

Avui l'he vist,
al fosc cel de
nit l'he vist.

Avui l'he vist,
ulls oberts de
nen l'he vist.

L'he vist al mar,
l'he vist al riu,
a la muntanya i,
a la vall.

Per simplificació,
en totes les coses
belles l'he vist jo.

XAVI 09/04/2015

ESTEL DEL MEU MÓN

ESTEL DEL MEU MÓN

A tu que la mare et duia
als meus braços al llit estant,
a tu que erets tot afecte,
el meu somriure i il•lusió.

Alegria plena des de un
dos de setembre de un
matí meravellós.

Avui, com cada dia, continuo
pensant amb tu, quins records
se’m colpegen aquí, a dins del
cervell.

Un maleït dia vas deixa’ns,
quin gran buit, immens forat
dins de l’ànima ens va quedar.

Perdona’m per no haver-te fet
molt avanç una poesia, però ara
vull que sàpigues, que mai
t’oblido i sempre dins del cor
tindràs el lloc.

Tu, que tan poc vas estar-hi, lo suficient per deixa’ns marcats,
no pateixis estel meu, que, al papa
quan li toqui, vindrà i et buscarà, ... t’enyoro fill.

XAVI 14/03/2016

L'ÚNICA FLOR

L'ÚNICA FLOR

Entre el cel i la mar,
els núvols i el Sol,
en la immensitat
del blau cel,
allí és on soc quan,
estàs a prop meu.
Tots els colors del arc,
son poc colorits vora on
tu ets, no es poden gaudir,
si estàs junt a mi, només els
meus ull tenen un mirar i, els
meus esguards, espurnegen
cap a tu.

Minvat de raó em quedo tot jo ! ,
observant-te talment com si fossis
l 'única flor. . .

      XAVI 12/03/2016

NIT DE SOMNIS

NIT DE SOMNIS
Avui és nit de somnis,
és que al cel hi ha
estrelles?.

Jo et contesto que no,
i és que hi ha lluna
plena?.

Jo et contesto el mateix,
de quins tipus de somnis
em parles?.

Preguntes amb veu molt
subtil, ara jo entro en acció,
del cel els estels somriures
teus, la lluna plena, tan sols
pots ser tu.

He d’esperar que el somni,
pugui arrodonir-se complet,
quan tu em miris a mi, i d’un
esguard meu ja no puguis
fugir.

Per fi es compliran els meus
somnis que durant anys he dut
segellats.
Quedarà assolir els desitjos,
passant junt una gran nit de
frenesí.

Si tu vols amb carícies i
mossegades, tan tendres
que es converteixin en
humides llepades, fins
que el teu fruit de la
passió arrebossi fluid diví

Cap nit de estels i de lluna
mai més es podrà tornà a
comparar.

XAVI 11/03/2016

AMB QUATRE ACORDS

AMB QUATRE ACORDS

Ja sé que no va sortir bé,
sempre hi ha algun dia en
que pot passar, au! Vinca,
vine a seure amb mi.

Tinc una guitarra i,
amb quatre melodies
de quatre trists acords,
oblidarem mals records.

Tornarà a fer-se primavera,
tornarà a sortir el sol, no ho
dubtis vida meva de que
alegrarem la tardor dels
nostres cors.

               XAVI 12/03/2016

LA LLUITA TE NOM DE DONA

LA LLUITA TE
NOM DE DONA
On és el nostre avenç,
on el progrés de nostra
societat.
L’home continua endavant
mentre la dona acollada està,
som i serem sempre animals.

No és dolent això de la nostre
animalitat, si no la del tipus que
ens ha tocat, la nostre és l’única
que sempre, dues o més vegades,
amb la mateixa pedra ensopegarà.

La lluita continua, i no la deixarem
estar, jo em solidaritzo amb la causa
que hauria de ser de tota la societat.
visca la DONA, que és qui més lluita i,
de vida ens proveeix sense demanar.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                XAVI 08032016

                                                                         

ALBADA MARINERA

ALBADA MARINERA

A l’albada marinera li

començava a despuntar

el Sol.

Amb humitat costanera,

Els cossos ens humitejaven

Tornant a fer l’amor.

Quin matí es va aixecar,

semblava de primavera i,

només érem a la tardor.

Tan se val si tu marxessis,

per que desprès d’aquesta

nit, amb el meu olfacte,

enfollit el teu olor trobaria.

Quan jo trobar-te hagués,

començaria amb la mirada

un cop més a acariciat, tu em

permetries tot seguit continuar.

Els teus cabells amb les mans

t’acaronaria fins al coll arribà,

molta estona així em passaria,

fins acabar fen-te l'amor.

                                                                                                                                                                                        XAVI 08/03/2016

                                                  

T’ESPERAVA

T’ESPERAVA

Com sempre, dia a dia de cada dia,

Jo t’esperava, t’esperava i, tu mai,

mai arribaves però, com cada dia,

jo t’esperava.

Dins la meva ment, bullia,  així dia

a dia jo em consumia, fins que va

arribar el Dia que el teu somriure

al ulls i llavis vaig veure, aquell dia,

tu m’esperaves.

No recordo que mai fes tan bon dia,

Com un xiquet em sentia, és que tu,

eret allà amb aquell somriure d’ulls

i llavis que m’atordien.

Amb els meus braços et vaig aixecar

i, vaig poder aguantar lo just per a

escapar fins on vam poder arribar,

allí no diré que va passar, això només

és teu i meu, teu, meu i del cor on

sempre ho portarem.                                                                                                                                                        

                                XAVI 07/03/2016

                   

CAMINANT PELS MEUS SOMNIS

CAMINANT PELS MEUS SOMNIS

Caminant pels meus somnis,

tot distret em vaig perdre,

no sé com va passar però,

de sobta dins dels teus m’hi

vaig trobar.

Quin plaer i quina alegria,

tan de temps caminant pels

meus i sense saber la gran

meravella dels teus.

No és que els meus estesin

malament, però sospesant

qualitat dels teus, mai més

podré tornar als meus.

En quin món de meravella vaig

aconseguir entrar i tot per una

badada que al meu cor sempre

duré.

Que blau es el teu cel i que maca

l’alegre mar, no l’he vist de tan

salvatge ni que reflexes tanta

llibertat,

Les onades son més altes i amb

més escuma per la sal,

d’aquest somni no em vull moure,
en aquest somni em hi vull quedar.

                                        XAVI 06/03/2016

TENDRESA I PASSIÓ

TENDRESA I PASSIÓ                                                                                                                                                                                   

Tot era malenconia,                                                                                                                            
tot de color grisos,                                       

els tons grisos s’han                                     

dissipat deixant pas                                     

a d’altres molt més

clars.                                                                         

                                                                                  

Torna la tendresa,                                                                                  

aquella ventada,

s’ha transformat

amb brisa marina

que t’acarona els

cabells.

Com la claror de dues

espelmes xiuxiuejant,

que ens donen caliu i,

llum més que suficient.

S’encén la passió,

esclata el teu cós,

humitejant desitjos.                                                                                                                                                 

Ara, t’abraçaré i  els                                       

satisfarem, no deixaré

d’acarona't la pell.

           
            XAVI 05/03/2016