ESTEL DEL MEU MÓN
A tu que la mare et duia
als meus braços al llit estant,
a tu que erets tot afecte,
el meu somriure i il•lusió.
als meus braços al llit estant,
a tu que erets tot afecte,
el meu somriure i il•lusió.
Alegria plena des de un
dos de setembre de un
matí meravellós.
dos de setembre de un
matí meravellós.
Avui, com cada dia, continuo
pensant amb tu, quins records
se’m colpegen aquí, a dins del
cervell.
pensant amb tu, quins records
se’m colpegen aquí, a dins del
cervell.
Un maleït dia vas deixa’ns,
quin gran buit, immens forat
dins de l’ànima ens va quedar.
quin gran buit, immens forat
dins de l’ànima ens va quedar.
Perdona’m per no haver-te fet
molt avanç una poesia, però ara
vull que sàpigues, que mai
t’oblido i sempre dins del cor
tindràs el lloc.
molt avanç una poesia, però ara
vull que sàpigues, que mai
t’oblido i sempre dins del cor
tindràs el lloc.
Tu, que tan poc vas estar-hi, lo suficient per deixa’ns marcats,
no pateixis estel meu, que, al papa
quan li toqui, vindrà i et buscarà, ... t’enyoro fill.
no pateixis estel meu, que, al papa
quan li toqui, vindrà i et buscarà, ... t’enyoro fill.
XAVI 14/03/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada