ALBADA MARINERA

ALBADA MARINERA

A l’albada marinera li

començava a despuntar

el Sol.

Amb humitat costanera,

Els cossos ens humitejaven

Tornant a fer l’amor.

Quin matí es va aixecar,

semblava de primavera i,

només érem a la tardor.

Tan se val si tu marxessis,

per que desprès d’aquesta

nit, amb el meu olfacte,

enfollit el teu olor trobaria.

Quan jo trobar-te hagués,

començaria amb la mirada

un cop més a acariciat, tu em

permetries tot seguit continuar.

Els teus cabells amb les mans

t’acaronaria fins al coll arribà,

molta estona així em passaria,

fins acabar fen-te l'amor.

                                                                                                                                                                                        XAVI 08/03/2016