Ja fa un temps la vaig conèixer,
entre una multitud hi era ella,
per a mi va ser treta d’un conte
d’encanteris, era tota màgia per
encisar.
Amb l’alè del seu misteri, com
més la mirava, més m’encisava
ella, amb l’encanta-ment del seu
misteri.
Un preciós mati assolellat,
I, que per aquella mirada,
tot va quedar eclipsat,
d’uns ulls que se’m van
antullar els més bells ulls
del món.
L’instant en que em mirava
sense ni tan sols voler-ho,
ho vaig observar, traspuaven
tal claror que et travessava
l’interior.
No sé si per bé o per mal, a mi
em va afectar a la part del cor,
ara sempre estaré eternament
condemnat per un dels seus
encanteris per això, la meva Bruixeta,
sempre serà ella.
XAVI 03/03/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada