TENDRESA I PASSIÓ

TENDRESA I PASSIÓ                                                                                                                                                                                   

Tot era malenconia,                                                                                                                            
tot de color grisos,                                       

els tons grisos s’han                                     

dissipat deixant pas                                     

a d’altres molt més

clars.                                                                         

                                                                                  

Torna la tendresa,                                                                                  

aquella ventada,

s’ha transformat

amb brisa marina

que t’acarona els

cabells.

Com la claror de dues

espelmes xiuxiuejant,

que ens donen caliu i,

llum més que suficient.

S’encén la passió,

esclata el teu cós,

humitejant desitjos.                                                                                                                                                 

Ara, t’abraçaré i  els                                       

satisfarem, no deixaré

d’acarona't la pell.

           
            XAVI 05/03/2016