EDELWEISS-
PURESA I DURESA
Allà
dalt de la muntanya,
on
el glaç és l’habitat més corrent,
vaig
anar a refugiar-me tot buscant-me
a
mi mateix.
Vaig
passar molts durs dies als que se li
afegia
l’enyorança del teu amor, un matí,
al
llevar-me va ser quan la vaig descobrir,
quina
bellesa tancava aquella petita flor.
D’un
blanc pur com la neu de la muntanya
on
ella habitava i els seus pètals de plata,
a
tu amb el teu vestit de festa del dia en que
et
vaig conèixer em va recordar.
Qui
diria que allí vivia aquella delicada flor
de
nom Edelweiss, allí a la muntanya en unes
condicions
tan dures en la que els seu aspecte
dolç
i fràgil no la podien doblegar.
XAVI
28/12/2017
