EDELWEISS - PURESA I DURESA

EDELWEISS- PURESA I DURESA

Allà dalt de la muntanya,

on el glaç és l’habitat més corrent,

vaig anar a refugiar-me tot buscant-me

a mi mateix.

Vaig passar molts durs dies als que se li

afegia l’enyorança del teu amor, un matí,

al llevar-me va ser quan la vaig descobrir,

quina bellesa tancava aquella petita flor.

D’un blanc pur com la neu de la muntanya

on ella habitava i els seus pètals de plata,

a tu amb el teu vestit de festa del dia en que

et vaig conèixer em va recordar.

Qui diria que allí vivia aquella delicada flor

de nom Edelweiss, allí a la muntanya en unes

condicions tan dures en la que els seu aspecte

dolç i fràgil no la podien doblegar.

                                  XAVI 28/12/2017