ÀNGEL CAIGUT
Miliars de milers de vida porto aquí,
sempre enamorant-me de la mateixa
dona, enamorant-me sempre de tu,
soc un àngel caigut al que Satanàs,
va maleir ...
Tot sempre s’acaba, per tornar a començar,
comença quan et conec i, s’acaba quan,
et faig un petó, tu et mores jo, mai em moro,
només he de tornar a esperar, a que reencarnis
i, et torni a trobar ...
Així, comença altre cop, amb un altre nom,
en altre lloc, però, ets la mateixa, sempre tu,
passen els dies i, intento no enamora’m però,
hi ha una gran força que no em permet oblidat ...
Tornarà a arribar el moment en que, tu te’n aniràs,
i jo, la teva pèrdua tornaré a plorar, aquest,
és el meu castic, per haver estat del cel expulsat,
com a àngel caigut, hauré de vagar per sempre
desconsolat ...
Recordo cada un dels teus noms,
cada instant en que ens mirem i,
cada últim petó que ens regalem,
sempre m’acabo enamorant, tant
jo de tu com tu de mi sense saber
qui soc, com voldria d’arribar,
a aquest últim petó poder evitar,
et prometo que ho he intentat,
més sempre he estat incapaç,
sé bé, que mai has entès quan,
jo ho he intentat evitar ...
Sé que el meu amor, és de veritat,
però, no per això deixarà de matat,
és un brutal escarní aquesta maleïda
maledicció, només voldria que sabessis,
que quan tu et mores, també quelcom,
es mor en mi ...
XAVI 25/9/2020
