AVUI DEIXO D’ESCRIURE
He observat els núvols a l’horitzó, i,
se m’ha format a la ment la tempesta,
avui he deixat d’escriure, quan, me’n he
adonat que escrivint no arreglo el món ...
Pot ser si el meu món interior però, no sé,
m’ha semblat quelcom egoista tot plegat,
avui, l’horitzó del tot ennuvolat,bella imatge,
cel emblanquinat i blau obscur molt enfadat ...
Avui el cel de l’horitzó m’ho ha dit, ell,
ha estat qui m’ha dit que deixi d’escriure,
si, per mi avui és un dia trist,
deixo d’escriure, tot i que,
per deixar-ho ho dic de l’única
manera que ho sé dir, escrivint! ...
Per sort, sense escriure, guardaré
per a sempre el seu record,
jo mai la oblidaré, ni vull, ni podré,
ella, va ser el meu gran amor ...
Ja poden vindre tempestes, tant
al cel com dins la meva ment que,
una cosa si està molt clara i mai
s’ennuvolarà,
com és un amor de veritat ...
XAVI 21/9/2020 - avui deixo d’escriure -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada