POBLE ERRANT QUE VAS PATIR
diumenge, 16 de maig del 2021
dimarts, 13 d’abril del 2021
AQUEST MONÒTON SO
AQUEST MONÒTON SO
Com el so d’un metrònom, passen els dies,
tots i cadascun d’ells, semblen ser iguals,
monotonia rere monotonia, quan canviarà?,
tothom vol estar com abans,
quan els somriures es veien
i, les converses de companys i amics,
eren d’allò més amenes ...
El metrònom no para de sonar,
més avorriment no pot restar,
quedant incrustat en nostres ments,
tots volem tornar al desordre d’un passat recent,
sense par compte en que, el metrònom marca a l’aprenent,
l’aprenent és impacient, pot ser seria bo, escoltar-nos més
el monòton so ...
De les hores avorrides, assolirem un coneixement,
i gràcies a aquest aprenentatge, ens podrien vindre,
les hores, dies i anys més satisfactoris i divertits
des de que, l’home és home,
no em de ser impacients, em de perseverà,
escoltar, observar i pas a pas anar-nos educant,
prosperant, jo, ja començo a escoltar el so del
metrònom amb menys monotonia ...
Ara se’m comença a obrir la il·lusió, veig progrés
i, més enteniment en el que faig i he de fer,
només estaria bé que això,
no fos tant sols una qüestió únicament personal,
i s’afegissin la gran majoria dels mortals ...
XAVI 13/4/2021
dilluns, 29 de març del 2021
HO! LLUNA, TU NO ETS LA MÉS BELLA
![]()
HO! LLUNA, TU NO ETS LA MÉS BELLA
Lluna bella que estàs plena,
més volguessis tindre els seus ulls
i, el seu somriure meravellós,
expressions més humanes,
tu sempre, seriosa i per bella que siguis,
a nosaltres només ens serveixes,
per il·luminar-nos d’amor la nit,
molt més bella és ella,
a la que m’estimo amb o sense
la llum teva ...
Tu Lluna, pots continuar lluint allà dalt,
sempre ens faràs d’espelma a un amor
de veritat, ooooooh! bella lluna plena,
no ets més que un miratge de Bellesa
en majúscules, de la que en carn i ossos,
tinc quan ella ho desitja al meu costat,
Lluna plena bella, no et canviaria mai,
mai, mai per ella ...
XAVI 29/3/2021
dilluns, 22 de març del 2021
DE LA FLOR, EL SEU DOLÇ FRUIT
DE LA FLOR, EL SEU DOLÇ FRUIT
Enfilada dalt l’ametller me la imagino,
collint el fuit preuat i dolç a l’esclat de la flor,
des de la llunyania jo, la contemplo i l’admiro,
que mai he vist més bonica flor que ella,
mentre la de l'ametller, tan sols és un record
de la flor verdadera ...
Quin desig tinc dins meu, que ella acabi sa faena,
tastar la dolçor del seu fruit deixant al cabàs les ametlles,
dels seus llavis surt la més bona dolçor i no es seca, ella
es humida, quin regal pel paladar, que no només la vista
d’ella s’ha enamorat ...
XAVI 22/3/2021
dimecres, 17 de febrer del 2021
LA POESIA QUE EM PENSAVA NO ACABAR
LA POESIA QUE EM PENSAVA NO ACABAR
Quan faig poesia,
procuro no deixar-la
sense acabar ...
Doncs, va haver-hi
un dia que en el tinter
se’m va quedar ...
quina enyorança la meva,
amb aquella poesia a mig
fer ...
varen passar els dies i
les setmanes quan,
en un viatge em vaig embarcar,
quina gran il·lusió la meva,
en el destí d’aquella ruta,
amb la poesia vaig ensopegar ...
Em va veure primer ella
amb un somriure posat,
desprès jo, que sempre
he estat molt despistat,
el cervell, no creia al ulls però,
allí tenia la meva poesia
a falta d’acabar ...
Quin goig em va produir quan,
ella se’m va oferir per a completar-la
tots dos plegat, el seu somriure per a mi,
ja la finalitzava però, quan em va fer una
abraçada, per a mi ja no hi havia cap mot més,
fins que a la fi em va oferir aquella besada ...
Conclòs el migdia,
per fi vaig acabar la més
meravellosa poesia, poesia meva,
si on estigui ella em llegeix,
només dir-li que entre tots dos,
vam fer la millor de les poesies
de tots els temps ...
XAVI 17/2/2021




