diumenge, 16 de maig del 2021

 POBLE ERRANT QUE VAS PATIR


A tu poble errant, sempre caminant,
arreu buscant on establir-vos,
ja sabem la promesa que certa entitat,
us va fer, tothom sap el que va passar,
per molt antics que siguin els fets,
fins avui dia es constata l’enganyifa
que vau patir i, encara us la continueu
empassant ...

Però oh!, per desgràcia a l’esser humà,
li va interessar bastir un fals relat on,
vosaltres estàveu involucrats,
ara, gràcies a interessos mundials,
heu assolit establir-vos en una terra,
una terra en la que al poble legítim,
esteu fent patir tot el que vosaltres,
primer en pròpia pell durant segles,
vareu patir ...

Aiiiiiiiih, si és que és cert!,
que l’esser que va fer-vos
la promesa es tant bo,
que baixi i ho vegi,
per que per a mi, no és més
que un cruel i cretí mentider,
per que ho faria això?,
us preguntareu molts ...

Doncs per que no és qui
ens han volgut fer creure,
ell no és més que un fals
déu que, la gran majoria
de la humanitat es va
empassar i, avui per avui,
gràcies a poders ocults
molt i molt grans, ens
continuen voler-nos
manipular per a que,
continuem empassant,
tant i tant costa d’arribar
a la única conclusió que,
per a tot això hi ha? ...

Observem el temps, no
mesos, ni anys, noooo!,
segles i mil·lennis,
per que no hi han canvis
en les nostres errades?,
anem a la conclusió doncs,
hi han entitats que per aliment,
tenen el patiment dels que som
éssers humans ...

XAVI 16/5/2021



dimarts, 13 d’abril del 2021

AQUEST MONÒTON SO

AQUEST MONÒTON SO



Com el so d’un metrònom, passen els dies,

tots i cadascun d’ells, semblen ser iguals,

monotonia rere monotonia, quan canviarà?,

tothom vol estar com abans,

quan els somriures es veien

i, les converses de companys i amics,

eren d’allò més amenes ...



El metrònom no para de sonar,

més avorriment no pot restar,

quedant incrustat en nostres ments,

tots volem tornar al desordre d’un passat recent,

sense par compte en que, el metrònom marca a l’aprenent,

l’aprenent és impacient, pot ser seria bo, escoltar-nos més

el monòton so ...



De les hores avorrides, assolirem un coneixement,

i gràcies a aquest aprenentatge, ens podrien vindre,

les hores, dies i anys més satisfactoris i divertits

des de que, l’home és home,

no em de ser impacients, em de perseverà,

escoltar, observar i pas a pas anar-nos educant,

prosperant, jo, ja començo a escoltar el so del

metrònom amb menys monotonia ...



Ara se’m comença a obrir la il·lusió, veig progrés

i, més enteniment en el que faig i he de fer,

només estaria bé que això,

no fos tant sols una qüestió únicament personal,

i s’afegissin la gran majoria dels mortals ...



                                                  XAVI 13/4/2021

















dilluns, 29 de març del 2021

HO! LLUNA, TU NO ETS LA MÉS BELLA


HO! LLUNA, TU NO ETS LA MÉS BELLA


Lluna bella que estàs plena,

més volguessis tindre els seus ulls

i, el seu somriure meravellós,

expressions més humanes,

tu sempre, seriosa i per bella que siguis,

a nosaltres només ens serveixes,

per il·luminar-nos d’amor la nit,

molt més bella és ella,

a la que m’estimo amb o sense

la llum teva ...


Tu Lluna, pots continuar lluint allà dalt,

sempre ens faràs d’espelma a un amor

de veritat, ooooooh! bella lluna plena,

no ets més que un miratge de Bellesa

en majúscules, de la que en carn i ossos,

tinc quan ella ho desitja al meu costat,

Lluna plena bella, no et canviaria mai,

mai, mai per ella ...


XAVI 29/3/2021


dilluns, 22 de març del 2021

DE LA FLOR, EL SEU DOLÇ FRUIT

 DE LA FLOR, EL SEU DOLÇ FRUIT


Enfilada dalt l’ametller me la imagino,

collint el fuit preuat i dolç a l’esclat de la flor,

des de la llunyania jo, la contemplo i l’admiro,

que mai he vist més bonica flor que ella,

mentre la de l'ametller, tan sols és un record

de la flor verdadera ...


Quin desig tinc dins meu, que ella acabi sa faena,

tastar la dolçor del seu fruit deixant al cabàs les ametlles,

dels seus llavis surt la més bona dolçor i no es seca, ella

es humida, quin regal pel paladar, que no només la vista

d’ella s’ha enamorat ...


XAVI 22/3/2021






dimecres, 17 de febrer del 2021

LA POESIA QUE EM PENSAVA NO ACABAR

 LA POESIA QUE EM PENSAVA NO ACABAR


Quan faig poesia,

procuro no deixar-la

sense acabar ...


Doncs, va haver-hi

un dia que en el tinter

se’m va quedar ...


quina enyorança la meva,

amb aquella poesia a mig

fer ...


varen passar els dies i

les setmanes quan,

en un viatge em vaig embarcar,

quina gran il·lusió la meva,

en el destí d’aquella ruta,

amb la poesia vaig ensopegar ...


Em va veure primer ella

amb un somriure posat,

desprès jo, que sempre

he estat molt despistat,

el cervell, no creia al ulls però,

allí tenia la meva poesia

a falta d’acabar ...


Quin goig em va produir quan,

ella se’m va oferir per a completar-la

tots dos plegat, el seu somriure per a mi,

ja la finalitzava però, quan em va fer una

abraçada, per a mi ja no hi havia cap mot més,

fins que a la fi em va oferir aquella besada ...


Conclòs el migdia,

per fi vaig acabar la més

meravellosa poesia, poesia meva,

si on estigui ella em llegeix,

només dir-li que entre tots dos,

vam fer la millor de les poesies

de tots els temps ...


            XAVI 17/2/2021