BUSCADA INTERIOR

BUSCADA INTERIOR

1.Fa temps que em vaig perdre,

he fet molt per trobar-me,

recórrer valls, senders i mars …

Ioga, meditació i, penitència.

Fins ara, no he pogut retrobar-me,

perdent per complet l’esperança,

assegut mirant la mar sobre la seca

sorra, cada dia de tardor alleujo la

buidor de no saber on soc …

2.Un dia, assegut sobre la sorra seca,

mirant la meva ombra, un altre

ombra se li assegué al seu costat,

tot girant-me veig dos bells ulls

clavats als meus observant-me i,

l’inconfundible somriure d’uns llavis

que jo coneixia molt bé,

dins de la profunda escena,

hi havia l’ànima teva,

aprestant amb força la meva,

quin batec em va fer el cor,

era impossible, quan de temps buscant-me i,

allí mateix estava, la teva ànima era la que

eclipsava la meva ...

           XAVI 30/09/2015

DEIXE’M TORNAR-TE A DIBUIXAR

DEIXE’M TORNAR-TE A DIBUIXAR

Com ja vaig fer un cop, voldria tornar-te a pintar.

Vaig fer-ho amb molt d’amor però ara l’amor,

passa a ser passió, vull dibuixar-te amb el teclat,

per passar a donar-te color amb els mots, amb

un, et pinto els cabells voleiant al vent, amb un

altre les teves dolces cames sortint del teu

meravellós vestit reposant damunt la roca que,

prèviament amb quatre mots he pintat :

“als teu peus mademoiselle”,

ara amb el mot llibertat pinto el teu escot,

que no desentona amb el voleiar dels teus cabells

i, amb la mateixa paraula, et traço un mocador al coll,

tot plegat d’un color que soleu dur les que sou dones

per defensar-vos de males arts patriarcals ...

Ara arriba el torn de la cara que pinto amb un mot :

-“interessant”, m’entretinc per fer la mirada que és

Com et veig al mira’t, ara si, ara perfilo les onades

de mar embravida, dolç record del teu caminar,

la resta, per omplir un bell paisatge, la major part,

de natura per que no et vagi al des-compàs

del teu esser natural, així ets tu per mi,

natural interessant, lliure i, un bombo de dos gustos,

un de gust físic i dolç i, l’altre,

més intens que dus arrelat ben en dins teu ...

XAVI 05/12/2016

PINTAR-TE I MUSICAR-TE EN POESIA

MUSICAR-TE PINTANT-TE EN POESIA

Si jo fos pintor, sens dubte et pintaria,
si fos músic, cap dubte, et musicaria! ...
de l’únic que entenc i molt poc,
és de lletra, així doncs,
encara que malament,
intentaré fer de poeta ...

amb aquests gargots amb els que,
la humanitat ens hem dotat,
la lletra, intentaré pintar-te,
musicar-te i en dolça poesia
emmarcar-te,
marc que servirà,
pel quadre on pintada
et vull expressar ...

El roig mostrarà passió,
el groc, tota la il·lusió,
amb el verd,esperança
i natura i, del lila neixes tu,
el rosa, per nostra intimitat
i amb el negre, notes fuses,
semifuses però les corxeres,
van abans de que, amb la música
comencem a cavalcar ...

Amb el negre, pintaré la nit,
amb un toc de blanc cru,
et dibuixaré la Lluna i,
alguna estrella també ...

Per donar ritme al meu intent,
i havent gastat el negre per
pintar-te la nit, assenyalaré
les negres figures del
tauler musical en blau,
destacant-les al pentagrama,
ajudant a marcar molt millor
el compàs ...

Finalment, com he utilitzat blau,
vermell, negre, groc i verd,
en un paisatge de mar,
compondre la musical partitura,
clar, clar, falta el blanc per la sal
de les onades, que bé, l’aprofitaré
per una figura molt important i que ajudarà,
a calmar el ritme del compàs, la blanca,
és la figura que falta,
i, amb ajut d’alguna
rodona que en blanc es dibuixa també,
paussarà encara més el ritme per,
fer més entenedor ritme i compàs ...
el resultat de l'equació,
un poema pintat,
escrit i, musicat ...

I ara si, l’última figura
de l'escac musical, silenci,
el silenci també és important
i, tu em preguntaràs, on soc jo
dibuixada?, dons bé, en totes i
cadascuna de les paraules,
en tots i cadascun dels versos i
dels paràgrafs, per que tu,
tu est música i poesia,
només em queda emmarcar el poema,
per obtindre el quadre on et volia expressar ...

                                                       XAVI 22/5/2020  

LLÀGRIMES A VALL ...

LLÀGRIMES A VALL ...

Ragen llàgrimes pel vidre de la finestra,
son llàgrimes de pluja, dia tempestuós,
galtes a vall també et ragen llàgrimes,
son llàgrimes de turment ...

Deixe’m caure la pluja que colpeja
a la finestra,
assosseguem de la ment la teva tempesta,
assolim nostre apropament,
trenquem amb regles que,
no ens van gens ...

Abracem-nos fonent les passions,
besem-nos fins que es pongui el Sol,
a la fosca, amb el tacte, el gust
i xiuxiuejant dolces paraules
ens continuarem estimant
i bojament apassionant ...

No trobarem millor remei que,
desfogar les tempesta amb passió,
ben segur que, tot haurà millorat
quan ja hagi tornat a sortir el Sol...

                                    XAVI 21/5/2020 

  

RECORD D'ESTIU

RECORD D'ESTIU

No diguis res, callem,
només observem ...

Fins que,
no ho haguem dit tot
amb la mirada,
fins que,
un dels dos,
ja no pugui parar ...

Llavors, obrirà la boca
començant a xiuxiuejar
mots que acariciïn 
suaument l'entorn ...

Arribant-li a l'altre
com la brisa iodada
del record d'estiu
tant a prop la mar ...

No diguis res, callem,
només observem,
ara ja només en
el més bell dels silents
ens parlarem ...

   XAVI 20/05/2015 

RECORDANT EL COMPONDRE

RECORDANT EL COMPONDRE

Feia temps que no et componia,
ja tenia el cervell que em bullia,
la sang se m’espessia per
la trigança a prendrem la medicina,
fent allò que, sempre havia fet fent-te
poesia ...

No sé si me’n sortiré,
pot ser no recordi l’harmonia,
bàsica per a composar,
ni sé si sabré acords i notes col·locar ...

Ho hauré de pensar, no ha estat mai igual,
compondre un poema a l’atzar que,
compondre’l per tu,
si és a l’atzar, per poc que m’agradi,
tan si val, es igual si els acords
del ritme no acabin d’estar ajustats,
ni que les notes de la melodia siguin
exactament les que ha de sonar ...

Però, si per tu ha de ser
la meva composició,
ha d’estar mil·limetrat,
al seu lloc tot ben col·locat ...

No soc jo dels perfeccionistes,
però per a tu que ets perfecció,
et vull un vestit a mida i,
per aproximar-me, et compondré
amb matemàtiques equacions,
així arribaré més a prop de crear-te
ciència exacte,
per a que el meu cor,
pugui assolir per difícil que sigui,
d’arribar molt més a estimar-te ...

                                   XAVI 20/5/2020  

MIRANT ALS ULLS PARLA EL COR

Recordo aquell dia en que ens varem mirar als ulls,
amb el cor a la mà ens varem parlar,
d'ençà d’aquell meravellós dia,
mai més ens varem deixar,
poc a poc va començar, ja amb anterioritat ens vam conèixer.

Llavors, ja em vas agradar i, llavors ja no t’hagués deixa’t anar,
la vida no és com un vol, s’ha de saber viure dins del que hi ha,
s’ha d’escollir i continuar ...

Aprofitar els moments especials que sense dubte, vam
gaudir i, ens els varem guardar per poc que volguéssim,
en un petit racó molt endins.

La vida és com és i no l’hem inventada ni tu ni jo,
tant sols la seguirem però, amb aquell punt en comú
que siguem on siguem, tant tu com jo, al recordar-ho,
per dins ens somriurem ...

                          XAVI 21/2018

PROSA I POESIA

En la monotonia de la prosa de

la tardor vaig trobar poesia,

en els colors, els tons de llum,

en una posta de sol pusil·lànime .

En la monòtona tardor on tot

semblaria haver de ser prosa,

jo vaig trobar poesia ...

En l’espetec de la primavera,

vaig trobar-hi prosa, on tot

hauria de ser poesia de colors ,

olors i cants d’alegries ...

Tot això, conferia l’immillorable

camp per construir-hi prosaicament

la meva poesia.

Quina gran il·lusió rebia al adona’m de

que de qualsevol fet es podia treure

tant prosa com poesia, tan sols un fet, no

m’ho permetia.

Era quan a la ment, el teu

record interferia, llavors, les meves neurones

només podien construir una sola composició,

una poesia d’amor ...                                                                                                                             

          

              XAVI 09/04/2015

QUAN COMPOSO PER TU

QUAN COMPOSO PER TU

Tot comença al veure’t vindre

des de lluny, les fuses bateguen

al meu cor, quan ja ets més a prop,

acte de presencia fan les semifuses,

mentre jo aturaria el temps amb

eternes rodones, amb silèncis,

deixaria escoltar el vent ...

T’escriuria els mots tal com t’acarono,

del primer vers sorgiria una abraçada,

de cada paràgraf un petó amb rodona

eterna emergiria i, amb cada poesia,

fen-te l’amor acabaria …

Ara, intervindrien els silencis,

silencis que també son música,

la que deixaria escoltar

els panteixos d'excitació

de nostres jemecs per extensió …

                     XAVI 26/01/2015

VOLIA ESCRIURE’T

VOLIA ESCRIURE’T

Vaig voler escriure’t una poesia,

de tu un fidel reflex compondre,

ressaltar els teus atributs, qualitats,

parlar del teu cabell, nas, ulls i,

d’aquest somriure que sempre

als llavis dus pintat.

Hagués volgut escriure’t tota tal

com ets però, vas marxar i ja no

et vaig tornar a veure mai més,

ara, en la llunyania de l’espai i

del temps, tant sols et recordo,

ja no t’escric, ara, el cervell

només el tinc en encanteri

permanent del teu ésser,

del que mai puc esborrar

de la meva ment ...

            XAVI 28/2/2016 

DIA DE PLUJA

DIA DE PLUJA

El que m’agrada més del mar,

és el salt del dofí i

l’onada enamorada,

veure’ls jugar al fet i amagar,

és avui que plou allò que em

ve al cap.

Mentre ...

fixo la vista en el vidre esquitxat,

contemplo les gotes com ragen,

i la ment emula com si fossin

llàgrimes galtes a vall ...

De la seva presència,

fa acte l’enyorança,

ara la ment deix d’emular

les gotes al vidre relliscant,

la ment comença a recordar,

aquelles màgiques nit vora

la teva llar de foc ...

Records s’amunteguen també,

d’un estiu a la sorra fina

d’una platja daurada,

mentre el riure esclatava,

aquell primer petó i abraçada,

aquella acaricia com qui acarona

un infant amb la pell delicada,

ara, és un dia diferent, doncs,

sempre he necessitat música

per composat de lletra

dins de la llibreta,

avui, amb el so de la pluja,

tan sols n’he tingut prou,

ha estat el gran detonant

per començar-te a recordar ...

No oblidis de que vaig ser el teu dofí,

i tu, la meva onada enamorada,

era tot el que a mi del mar,

més m’agradava,

records d’un passat,

d’un passat no oblidat,

que bonic era quan,

tu volies passar a ser dofí,

i jo, em convertia en onada

enamorada,

sempre t’agafava despistada,

i, amb un salt àgil dels meus

el sostenidor et robava,

tu, acabaves rient,

cap a mi venies i m’abraçaves ...

quins records, quins records d’un

passat que, mai no passarà,

doncs el meu cor i la meva ment,

sempre molt endins et portaran,

avui, dia de pluja! ...

XAVI 10/5/2020

ESSENCIAL PER ESCRIURE POESIA

ESSENCIAL PER
ESCRIURE POESIA

Quan composo poesia,
sempre música de fons,
per recrear la fantasia.
Que faríem de la poesia
sense la música?,
sense ella,
la música!,
compondre no podria ...

En la Poesia hi ha música
i en la música hi ha poesia,
en la música hi ha ritme,
compàs i melodia,
entre versos,
hi ha ritme,
i entre estrofes,
la poesia va
carregada
de melodia ...

En quant a la mètrica,
a quina de les dues és
que li manca ...?,
doncs, que hi ha entre música i poesia?,
entre poesia i música, hi ha una bona
harmonia ...

En una posta de Sol hi ha Poesia,
en un Sol naixent hi ha música,
i entre un Sol naixent i una posta de Sol,
tenen alhora tant de música com de poesia,
que faríem de la poesia sense la música ...?
i de la música sense la poesia ...?,
res, res no en faríem,
igual que de la posta del Sol sense Sol naixent
o, d’un Sol naixent sense acabar-se de pondre mai,
no hi hauria gaudi, doncs gaudi no és allò que
dura sempre, si no allò que volem que torni a començar,
on seria l’encant d’una nit màgica si el dia no marxés i,
on seria un bonic dia radiant i lluminós si un Sol naixent
no ens visités ocultant la màgica fosca, en conjunt,
no deix de ser, una bona harmonia,
músic i poesia, poesia i música
i, l’una com l’altre, tant femenina ...!

                                        XAVI 10/5/2020

XAVI 10/5/2020

LA PRIMAVERA DEL POEMA

LA PRIMAVERA DEL POEMA

Que hi ha entre primavera i poema?,
jo, en rima no soc massa avesat,
per tant,
m’estimo més el vers lliure de lliure rima,
podria ser afany de llibertat? ...

Havent deixat això expressat,
primavera i poema,
de rima assonant,
és rima, igual que si fos consonant,
vaja!, en aquest cas d’aquest tipus
m’ha sortit sense estar-hi pensant ...

La primavera amb poema, tenen
molta parentela, la primavera,
cap a dins de qualsevol poema,
tant si és lliure, assonant o consonant però,
tant si és primavera, estiu, tardor o l’hivern,
a cada estació, a mida li caben poemes,
a cadascú, quin de més intens ...

Ara, som primavera i,
tant la primavera,
com un bon poema,
fa que la sang se m’altera,
no per que ho digui la dita,
si no per que la sang és qui,
a la dita li diu,
i que, diu s’assembla a DUI,
és molt evident,
a qui pot estranyar-li doncs,
de que jo sigui de lliure vers i rima?,
si amb llibertat sempre m’he expressat ...

Benvinguts a la primavera,
benvinguts a la primavera
d’aquest «poema»,
de tot cor us desitjo de que
gaudiu, no del poema, si no,
de la primavera, és ella ...
el poema!

   XAVI 1/5/2020