RECORDANT EL COMPONDRE

RECORDANT EL COMPONDRE

Feia temps que no et componia,
ja tenia el cervell que em bullia,
la sang se m’espessia per
la trigança a prendrem la medicina,
fent allò que, sempre havia fet fent-te
poesia ...

No sé si me’n sortiré,
pot ser no recordi l’harmonia,
bàsica per a composar,
ni sé si sabré acords i notes col·locar ...

Ho hauré de pensar, no ha estat mai igual,
compondre un poema a l’atzar que,
compondre’l per tu,
si és a l’atzar, per poc que m’agradi,
tan si val, es igual si els acords
del ritme no acabin d’estar ajustats,
ni que les notes de la melodia siguin
exactament les que ha de sonar ...

Però, si per tu ha de ser
la meva composició,
ha d’estar mil·limetrat,
al seu lloc tot ben col·locat ...

No soc jo dels perfeccionistes,
però per a tu que ets perfecció,
et vull un vestit a mida i,
per aproximar-me, et compondré
amb matemàtiques equacions,
així arribaré més a prop de crear-te
ciència exacte,
per a que el meu cor,
pugui assolir per difícil que sigui,
d’arribar molt més a estimar-te ...

                                   XAVI 20/5/2020