DIA DE PLUJA
El que m’agrada més del mar,
és el salt del dofí i
l’onada enamorada,
veure’ls jugar al fet i amagar,
és avui que plou allò que em
ve al cap.
Mentre ...
fixo la vista en el vidre esquitxat,
contemplo les gotes com ragen,
i la ment emula com si fossin
llàgrimes galtes a vall ...
De la seva presència,
fa acte l’enyorança,
ara la ment deix d’emular
les gotes al vidre relliscant,
la ment comença a recordar,
aquelles màgiques nit vora
la teva llar de foc ...
Records s’amunteguen també,
d’un estiu a la sorra fina
d’una platja daurada,
mentre el riure esclatava,
aquell primer petó i abraçada,
aquella acaricia com qui acarona
un infant amb la pell delicada,
ara, és un dia diferent, doncs,
sempre he necessitat música
per composat de lletra
dins de la llibreta,
avui, amb el so de la pluja,
tan sols n’he tingut prou,
ha estat el gran detonant
per començar-te a recordar ...
No oblidis de que vaig ser el teu dofí,
i tu, la meva onada enamorada,
era tot el que a mi del mar,
més m’agradava,
records d’un passat,
d’un passat no oblidat,
que bonic era quan,
tu volies passar a ser dofí,
i jo, em convertia en onada
enamorada,
sempre t’agafava despistada,
i, amb un salt àgil dels meus
el sostenidor et robava,
tu, acabaves rient,
cap a mi venies i m’abraçaves ...
quins records, quins records d’un
passat que, mai no passarà,
doncs el meu cor i la meva ment,
sempre molt endins et portaran,
avui, dia de pluja! ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada