VOLIA ESCRIURE’T
Vaig voler escriure’t una poesia,
de tu un fidel reflex compondre,
ressaltar els teus atributs, qualitats,
parlar del teu cabell, nas, ulls i,
d’aquest somriure que sempre
als llavis dus pintat.
Hagués volgut escriure’t tota tal
com ets però, vas marxar i ja no
et vaig tornar a veure mai més,
ara, en la llunyania de l’espai i
del temps, tant sols et recordo,
ja no t’escric, ara, el cervell
només el tinc en encanteri
permanent del teu ésser,
del que mai puc esborrar
de la meva ment ...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada