Recordo aquell dia en que ens varem mirar als ulls,
amb el cor a la mà ens varem parlar,
d'ençà d’aquell meravellós dia,
mai més ens varem deixar,
poc a poc va començar, ja amb anterioritat ens vam conèixer.
Llavors, ja em vas agradar i, llavors ja no t’hagués deixa’t anar,
la vida no és com un vol, s’ha de saber viure dins del que hi ha,
s’ha d’escollir i continuar ...
Aprofitar els moments especials que sense dubte, vam
gaudir i, ens els varem guardar per poc que volguéssim,
en un petit racó molt endins.
La vida és com és i no l’hem inventada ni tu ni jo,
tant sols la seguirem però, amb aquell punt en comú
que siguem on siguem, tant tu com jo, al recordar-ho,
per dins ens somriurem ...
XAVI 21/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada