Com ja vaig fer un cop, voldria tornar-te a pintar.
Vaig fer-ho amb molt d’amor però ara l’amor,
passa a ser passió, vull dibuixar-te amb el teclat,
per passar a donar-te color amb els mots, amb
un, et pinto els cabells voleiant al vent, amb un
altre les teves dolces cames sortint del teu
meravellós vestit reposant damunt la roca que,
prèviament amb quatre mots he pintat :
“als teu peus mademoiselle”,
ara amb el mot llibertat pinto el teu escot,
que no desentona amb el voleiar dels teus cabells
i, amb la mateixa paraula, et traço un mocador al coll,
tot plegat d’un color que soleu dur les que sou dones
per defensar-vos de males arts patriarcals ...
Ara arriba el torn de la cara que pinto amb un mot :
-“interessant”, m’entretinc per fer la mirada que és
Com et veig al mira’t, ara si, ara perfilo les onades
de mar embravida, dolç record del teu caminar,
la resta, per omplir un bell paisatge, la major part,
de natura per que no et vagi al des-compàs
del teu esser natural, així ets tu per mi,
natural interessant, lliure i, un bombo de dos gustos,
un de gust físic i dolç i, l’altre,
més intens que dus arrelat ben en dins teu ...
XAVI 05/12/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada