L’AMOR !, QUE ÉS L’AMOR ... ?

L’AMOR !, QUE ÉS L’AMOR ... ?

Però, creus que algun dia

jo ho hagués sabut

si a tu no t’hagués

conegut ...

L’amor és mirar-te al ulls,

veure com somrius i, com

em fas aquells gestos tant

teus amb el teu rostre bell.

L’amor és olorar-te i respirar

el per tu respirat, observar-te

i dialogar escoltant la dolça veu

sortint -te d’una boca d’encanteri

que m’encisa a cada moment ...

Tot això és amor, cap romanticisme

en la teva presencia pot superar l’onada

d’energia que el teu ésser expandeix ...

XAVI 15/11/2018

DE LES SEVES ARRELS ...

DE LES SEVES ARRELS ...

Amb tot el misteri i el seu embruix encantador,
 ella mai m’havia fet por però, si molt respecte,
no vaig enamorar-me de les seves flors que,
de tindre en tenia moltes i precioses ...

El que més em va enamorar van ser les seves arrels,
això, només se sap amb el temps,
si de les seves flors sol,
m’hagués enamorat jo,
llavors no sabria que fer
amb ella durant la tardor ...

va ser un gran encert elegir
de tot, el més bell, les seves arrels,
així continuaria enamorat
durant primavera,estiu,tardor
i l’hivern ...

estaria fent-li l’amor en cada estació,
oferint-li el meu cor, esperit i ment,
tal com de debò soc jo ...

                   XAVI 10/11/2018

UN MOMENTANI LAPSUS EN LA RAÓ ...

UN MOMENTANI LAPSUS EN LA RAÓ ...

Per un instant he tornat a creure en una mirada innocent,
en la memòria m’ha retornat aquella il·lusió en que,
ens sortien guspires dels ulls tant sols contemplant-nos en
silenci, un silenci clarificador com la llum dels estels en un
cel de negre nit ...

Aquell cel pur on la via làctia es dibuixa com un quadre de
sinceritat i la innocència d’una mirada se’m fa present,
és tant sols un petit lapsus en la raó de la meva ment,
feliç lapsus que no s’acabes mai, pot ser, és un somni,
doncs aquesta visió, els ulls amb delicadesa  em fa tancar i,
quan torno a obri’ls, la puresa d’aquesta innocència ja no
està ...

Que deu passar per ma vida, mai sé si el que em passa
és o no és realitat, aquella mirada d’innocència fins ara,
mai més vaig tornar-la a gaudir i avui, en aquest lapsus
o somni momentani de la raó, no sé si és o no realitat
el que els meus cansats ulls han observat,
l’únic que sento és que tinc ganes de plorar ...

                                                       XAVI 8/11/2018

EFLUVIS DEL PENSAMENT

Efluvis constants de somnis,
sota la pell guarnida de seda,
en primavera sobre l’herba,
a frec del aromàtic roser,
era quan més despertaves
l’imaginari.

La teva ment et portava
a l’estiu i a la teva platja
estimada,
l’inconscient de sorra blanca
t'arrebossava i, a que els raigs
de Sol la pell et dauressin mentre,
el so de les onades que rítmicament
bressolant l'ambient, amb una brisa
simpàtica t’acaronés el cabell.

Records d’altre temps, bells sentiments en els
que quan entraves, eternament et quedaves i jo,
jo des d'aquell estiu continuava somniant de que,
fos possible troba’t a la mateixa platja en que et
vaig descobrir, aquella en la que, els teus pensament,
ara et portava, aquella mateixa platja per tu tant estimada ...

XAVI 1/5/2018

COMPARTINT ALIMENT

COMPARTINT ALIMENT

Ja hi ha prou de buscar-te en les cançons,

et deixaré ser la melodia que no puc parar

de taral·larejar, no gravaré en la memòria

el teu perfum, deixaré que siguis aire per

a que colonitzis cadascun dels meus racons,

que m’alimentis al respirar, ja no tinc prou

en que em calmis la sed, vull que siguis

l’aigua ...

La brisa que quan em toca m’acaricia,

desterrar silencis amb quatre versos i que,

siguin la meva boca i pell,

sucre i sal del teu aliment,

a cau d’orella suggerir-te música,

voldria ser la teva cançó ...

Mai que m’estimis a la força,

et vull lliure com la brisa i el vent ...

XAVI 6/11/2018

REFLEX A L’AIGUA DEL LLAC

REFLEX A L’AIGUA DEL LLAC

Buscant el teu reflex a l’aigua del llac,
no vaig saber-ho trobar però,
la imaginació si el va detectar,
no, que no erets tu!,
era un fidel record d’aproximada bellesa
que al conèixer-te la ment em va quedar
impresa ...

A les aigües del llac,
el teu reflex la ment creia contemplar,
a les aigües del llac vaig quedar-me ben astorat,
si, allí estava el teu reflex, per força tu havies
de ser ...

Només la imaginació, em podria trair l’inconscient,
quina il·lusió pot crear i obrir així el pensament,
allí només estava la il·lusió, il·lusió que recordava
la meva drogada ment, d’una droga que, no havia
conegut mai cap altre de més potent ...

                                           XAVI 3/11/2018