UN MOMENTANI LAPSUS EN LA RAÓ ...
Per un instant he tornat a creure en una mirada innocent,
en la memòria m’ha retornat aquella il·lusió en que,
ens sortien guspires dels ulls tant sols contemplant-nos en
silenci, un silenci clarificador com la llum dels estels en un
cel de negre nit ...
Aquell cel pur on la via làctia es dibuixa com un quadre de
sinceritat i la innocència d’una mirada se’m fa present,
és tant sols un petit lapsus en la raó de la meva ment,
feliç lapsus que no s’acabes mai, pot ser, és un somni,
doncs aquesta visió, els ulls amb delicadesa em fa tancar i,
quan torno a obri’ls, la puresa d’aquesta innocència ja no
està ...
Que deu passar per ma vida, mai sé si el que em passa
és o no és realitat, aquella mirada d’innocència fins ara,
mai més vaig tornar-la a gaudir i avui, en aquest lapsus
o somni momentani de la raó, no sé si és o no realitat
el que els meus cansats ulls han observat,
l’únic que sento és que tinc ganes de plorar ...
XAVI 8/11/2018
Per un instant he tornat a creure en una mirada innocent,
en la memòria m’ha retornat aquella il·lusió en que,
ens sortien guspires dels ulls tant sols contemplant-nos en
silenci, un silenci clarificador com la llum dels estels en un
cel de negre nit ...
Aquell cel pur on la via làctia es dibuixa com un quadre de
sinceritat i la innocència d’una mirada se’m fa present,
és tant sols un petit lapsus en la raó de la meva ment,
feliç lapsus que no s’acabes mai, pot ser, és un somni,
doncs aquesta visió, els ulls amb delicadesa em fa tancar i,
quan torno a obri’ls, la puresa d’aquesta innocència ja no
està ...
Que deu passar per ma vida, mai sé si el que em passa
és o no és realitat, aquella mirada d’innocència fins ara,
mai més vaig tornar-la a gaudir i avui, en aquest lapsus
o somni momentani de la raó, no sé si és o no realitat
el que els meus cansats ulls han observat,
l’únic que sento és que tinc ganes de plorar ...
XAVI 8/11/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada