COMPARTINT
ALIMENT
Ja
hi ha prou de buscar-te en les cançons,
et
deixaré ser la melodia que no puc parar
de
taral·larejar, no gravaré en la memòria
el
teu perfum, deixaré que siguis aire per
a
que colonitzis cadascun dels meus racons,
que
m’alimentis al respirar, ja no tinc prou
en
que em calmis la sed, vull que siguis
l’aigua
...
La
brisa que quan em toca m’acaricia,
desterrar
silencis amb quatre versos i que,
siguin
la meva boca i pell,
sucre
i sal del teu aliment,
a
cau d’orella suggerir-te música,
voldria
ser la teva cançó ...
Mai
que m’estimis a la força,
et
vull lliure com la brisa i el vent ...
XAVI
6/11/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada