SEMPRE PERDURA

SEMPRE PERDURA

Jo era el mar i tu la roca a la que d’abraçades,

venia a humiteja't,

quan la mar erets tu, jo la sorra que bressolant-me,

venies a humiteja'm.

Amb el temps, la roca i la sorra varen asseca’s però,

el/la mar humida va perdurar ...

                              XAVI 29/07/2017

LA MEVA CUCA DE LLUM ETS TU

LA MEVA CUCA DE LLUM ETS TU

Passejant pel bosc,

vora de la mar,

el Sol havia caigut,

anava fent-se fosc.

Ella es va acotxar

agafant quelcom

amb la mà,

aixecant-se,

m’ho va ensenyar

i, contenta em diu:

- «mira que bonic,

he trobat un led».

Jo, la miro divertit

i, li dic: - això, és

més bonic del que

penses ...

Ella respon:

- oi que si,

que bonic fa a la

foscor!,

bonic del tot

contesto jo

atansant-me fins

on «el tenia» agafat

i, prenent-lo en la

meva mà li dic, això

que has agafat, no és

cap led.

Obrint uns ulls foscos

interrogadors, la torno

a mirar més divertit,

això que duies a la

teva mà, és una cuca

de llum.

Ara, la immensitat

dels seus foscos,

profunds i bells ulls,

senyalaven il·lusió.

Apropant-li aquella

verda llum als seus

meravellosos, profunds

i immensos ulls, els

observo amb el fil de

claror verdosa de la

preciosa cuca sostenint-la

amb delicadesa en la meva

mà, amb l’altre prenc amb

tanta o més delicadesa el

cap d’ella i, li faig un

apassionat i profund petó ...

                      XAVI 14/07/2017

INTRODUCTÒRIA ALBADA

INTRODUCTÒRIA ALBADA

A cops no calen mots,

a cops tant sols silencis,

a cops, només mirades,

esguards de matinada ...

A l’alba tot s’acara i,

ho aclareix amb silencis i

mirades, quan torna a

néixer el dia desprès de

la introductòria albada ...

                   XAVI 8/07/2017

A VOLTES ELS TEUS ULLS

A VOLTES ELS TEUS ULLS

Quan la mar se’m torna brava

i, en el cel no hi veig resposta,

se’m presenten els teus ulls ...

Ulls color de mar, a voltes

de serenor i d’altres porten

impresa la tempesta ...

en moments de remolins en la ment,

per a mi em dus serenor i,

en els de monotonia tediosa,

un impuls mitjà entre,

serenor i tempesta,

em dus un bri de vida que

em torna a reviscolar ...

XAVI 8/07/2017