LA MEVA CUCA DE LLUM
ETS TU
Passejant pel bosc,
vora de la mar,
el Sol havia caigut,
anava fent-se fosc.
Ella es va acotxar
agafant quelcom
amb la mà,
aixecant-se,
m’ho va ensenyar
i, contenta em diu:
- «mira que bonic,
he trobat un led».
Jo, la miro divertit
i, li dic: - això,
és
més bonic del que
penses ...
Ella respon:
- oi que si,
que bonic fa a la
foscor!,
bonic del tot
contesto jo
atansant-me fins
on «el tenia»
agafat
i, prenent-lo en la
meva mà li dic,
això
que has agafat, no
és
cap led.
Obrint uns ulls
foscos
interrogadors, la
torno
a mirar més
divertit,
això que duies a la
teva mà, és una
cuca
de llum.
Ara, la immensitat
dels seus foscos,
profunds i bells
ulls,
senyalaven il·lusió.
Apropant-li aquella
verda llum als seus
meravellosos,
profunds
i immensos ulls, els
observo amb el fil
de
claror verdosa de la
preciosa cuca
sostenint-la
amb delicadesa en la
meva
mà, amb l’altre
prenc amb
tanta o més
delicadesa el
cap d’ella i, li
faig un
apassionat i profund
petó ...
XAVI 14/07/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada