dimarts, 25 de desembre del 2018
PER ANY NOU
dilluns, 24 de desembre del 2018
ESCALANT CAP AL PARADÍS
dijous, 13 de desembre del 2018
EL MEU COR DES DE LA SORRA
vull que siguis la mar que se l’emporti,
vull naufragar en la teva immensitat,
perdre'm entre les constel·lacions dels
teus ulls, jeure en el coixí del teu pit i,
omplir-me de la sal teva ...
ens puja al rostre el to, aquest to que,
a mi tant m’enamora, pura energia que,
m’escalfa la vida ...
aquella bella onada, se m’emporti el cor
des de la sorra i refresqui la meva estança
d’amor embruixada ...
XAVI 12/12/2018
dilluns, 10 de desembre del 2018
LA FUSIÓ DEL TEU ÉSSER I EL PENTAGRAMA
Així et veig quan et miro, ets el meu pentagrama musical,
poses la meva vida en solfa envoltant-la d’harmonia,
cada cop que et miro als ulls, escolto una bonica melodia,
quines vibracions tant positives m’aporta estar al teu costat ...
Et miro de cap a peus i de peus a cap,
mentre observo com s’arquegen els meus estatus de sensacions,
vibrant amb harmònics rítmics i, suaus xiuxiuejades
de dolces simfonies que pessigollejant les nostres oïdes,
ens uneixen en tot un món de música fusió,
on les nostres ànsies internacionals,
acaben per fondre'ns en una mateixa composició ...
XAVI 10/12/2018
dijous, 6 de desembre del 2018
UN FIL D'INCOMPRENSIÓ
dimecres, 5 de desembre del 2018
UN FIL D'INCOMPRENSIÓ
UN FIL D'INCOMPRENSIÓ
Camino ensopegant,
això m’és igual,
tant se val ...
camino distret,
camino pensant,
Un núvol dibuixa
un dofí ...
Trobo un horitzó,
una llum en el meu camí
que, contemplo i em fa
gaudir ...
Tu, sempre ets Tu,
sempre seràs Tu. Tu, Jo,
qui som?, qui ets Tu? ...
Sempre seràs Tu,
Jo, qui soc Jo?,
sempre serem Tu i Jo,
com un somni eteri,
fugisser ...
Com un dofí que un núvol
desdibuixa ...
Tu i Jo,lligats a la sínia que,
continua girant, qui som?,
que som?, sempre serem
Tu i Jo ...
No tinguis por, no hi ha
final sense principi, ni
principi sense final ...
Sempre seràs tu,
ara com la flor,
onada de mar ,
petjada a la sorra,
núvol de pluja,
toll d'aigua,
doll del riu
herba verda
ulls desitjats,
sempre seràs Tu ...
Tu i Jo sempre
canviants però,
sempre Tu i Jo
passejant sota
els daurats rajos
del Sol ...
XAVI 5/12/2018
LA FRÀGIL BRISA DEL SENTIMENT
dijous, 15 de novembre del 2018
L’AMOR !, QUE ÉS L’AMOR ... ?
dissabte, 10 de novembre del 2018
DE LES SEVES ARRELS ...
Amb tot el misteri i el seu embruix encantador,
ella mai m’havia fet por però, si molt respecte,
no vaig enamorar-me de les seves flors que,
de tindre en tenia moltes i precioses ...
El que més em va enamorar van ser les seves arrels,
això, només se sap amb el temps,
si de les seves flors sol,
m’hagués enamorat jo,
llavors no sabria que fer
amb ella durant la tardor ...
va ser un gran encert elegir
de tot, el més bell, les seves arrels,
així continuaria enamorat
durant primavera,estiu,tardor
i l’hivern ...
estaria fent-li l’amor en cada estació,
oferint-li el meu cor, esperit i ment,
tal com de debò soc jo ...
XAVI 10/11/2018
dijous, 8 de novembre del 2018
UN MOMENTANI LAPSUS EN LA RAÓ ...
Per un instant he tornat a creure en una mirada innocent,
en la memòria m’ha retornat aquella il·lusió en que,
ens sortien guspires dels ulls tant sols contemplant-nos en
silenci, un silenci clarificador com la llum dels estels en un
cel de negre nit ...
Aquell cel pur on la via làctia es dibuixa com un quadre de
sinceritat i la innocència d’una mirada se’m fa present,
és tant sols un petit lapsus en la raó de la meva ment,
feliç lapsus que no s’acabes mai, pot ser, és un somni,
doncs aquesta visió, els ulls amb delicadesa em fa tancar i,
quan torno a obri’ls, la puresa d’aquesta innocència ja no
està ...
Que deu passar per ma vida, mai sé si el que em passa
és o no és realitat, aquella mirada d’innocència fins ara,
mai més vaig tornar-la a gaudir i avui, en aquest lapsus
o somni momentani de la raó, no sé si és o no realitat
el que els meus cansats ulls han observat,
l’únic que sento és que tinc ganes de plorar ...
XAVI 8/11/2018
dimarts, 6 de novembre del 2018
sota la pell guarnida de seda,
en primavera sobre l’herba,
a frec del aromàtic roser,
era quan més despertaves
l’imaginari.
a l’estiu i a la teva platja
estimada,
l’inconscient de sorra blanca
t'arrebossava i, a que els raigs
de Sol la pell et dauressin mentre,
el so de les onades que rítmicament
bressolant l'ambient, amb una brisa
simpàtica t’acaronés el cabell.
que quan entraves, eternament et quedaves i jo,
jo des d'aquell estiu continuava somniant de que,
fos possible troba’t a la mateixa platja en que et
vaig descobrir, aquella en la que, els teus pensament,
ara et portava, aquella mateixa platja per tu tant estimada ...
COMPARTINT ALIMENT
dissabte, 3 de novembre del 2018
REFLEX A L’AIGUA DEL LLAC
Buscant el teu reflex a l’aigua del llac,
no vaig saber-ho trobar però,
la imaginació si el va detectar,
no, que no erets tu!,
era un fidel record d’aproximada bellesa
que al conèixer-te la ment em va quedar
impresa ...
A les aigües del llac,
el teu reflex la ment creia contemplar,
a les aigües del llac vaig quedar-me ben astorat,
si, allí estava el teu reflex, per força tu havies
de ser ...
Només la imaginació, em podria trair l’inconscient,
quina il·lusió pot crear i obrir així el pensament,
allí només estava la il·lusió, il·lusió que recordava
la meva drogada ment, d’una droga que, no havia
conegut mai cap altre de més potent ...
XAVI 3/11/2018
dilluns, 29 d’octubre del 2018
INCLOURE EL TEU POEMA DINS DEL MEU
Quin desig tant profund, de tindre el teu poema
dins del meu, moltes nits sense dormir i dies de
rumiar-m'ho molt sense donar amb la solució ...
Quina angoixa més eterna se’m presentava a
l’ànima de no poder-ho assolir,
però de la nit es va obrir l’alba i aquella tènue
claror a la vegada d’obrir-se pas, s’anava fent
més clara i radiant, allí estaves tu i el teu poema
dibuixant ...
Quina màgica ocasió, ara podria captar-ho,
així ho faria per acabar component, el teu poema
incrustat dins les entranyes del que seria un poema
teu i meu ...
XAVI 29/10/2018
DE VEGADES UN VERS ...
divendres, 26 d’octubre del 2018
TRANSPARENT
T’he volgut fer un poema transparent,
com el reflex del cel en l’aigua d’un llac,
tant diàfan i tant clar que, només et puc
dir la veritat ...
Transparent, diàfana i pura,
així és tal i com m’has semblat,
els meus ulls, cos i ànima,
tot l’ésser sencer,
mai ha gaudit tant,
d’una criatura igual,
l’única que he conegut divina ...
Només sentir el teu existir,
transporta els meus sentits,
a un món dolç i màgic,
el so, el tacte, la vista i el gust,
se’m tornen tant naturals que,
com si al mig del paradís,
immers estigués ...
Ara jo, ja he complert,
aquí et deixo el meu
«poema» obert i transparent ...
XAVI 25/10/2018
dijous, 25 d’octubre del 2018
EL SEU SOMRIURE
dimarts, 23 d’octubre del 2018
ESPERANT EL MOMENT
M’he esperat a tindre la imatge adient,
per fer-te aquesta poesia,
mira la paciència quant m’ha pesat,
ja que sempre en la meva ment has estat,
ara ja he començat i, cap remei em queda
més que acabar el que ja he començat ...
D’acabar segur que acabarà però,
un conflicte se’m presenta i,
se’m fa present,
el conflicte,
és el següent,
quan t’escric no puc parar,
tal com si fossis amb mi,
de parlar no puc deixar ...
Si és que, tan grat és estar amb tu,
que un hora és un minúscul instant,
mig dia no acaba d’arribar a instant
i, tot un dia un somni per a qui
aquest poema està cuinant ...
deixa’m acabar de cuina’l,
ara, a foc lent per a que es vagi fent,
lent, molt lent, cap pressa fa res bo,
amb tranquil·litat i bona lletra,
la cuina d’un poema pot
ser molt més plaent ...
s’escapa un intens petó,
això ja no forma part del poema
però, per acabar havia de satisfer
també un del meu desitjat fonema ...
XAVI 23/10/2018






















