LA
FRÀGIL BRISA DEL SENTIMENT
Amb
la fràgil brisa del sentiment vaig engegar,
sense
fer la maleta, me’n vaig anar només amb
el
posat ...
Un
sol pensament al cap i,
cap
al carrer a buscar-te,
no
tornaré més a casa, si no
et
trobo ja no vull tornar ...
i,
si de cas et trobés, allà
on
siguis, amb tu em vull
quedar
...
Respirant
la brisa fràgil,
la
del teu respirar que,
per
fràgil entenc delicada,
i
de delicadesa et vull Colmar,
tal
com s'omple una vida,
tota
plena de felicitat,
tal
com desitjo omplir-te
d’amor
de veritat ...
Amb
la fràgil brisa del sentiment,
anirem
per amunt, ens anirem refent,
i,
desprès?, desprès ... , «qui lo sa»
XAVI 4/12/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada