MESSENGER IN A BATTLE

MESSENGER IN A BATTLE

Per a que en un futur et pugui arribar,

al mar vaig deixar anar un missatge

en una botella des de el remot passat ...

El dia en que tu el trobis,

allí veuràs reflectit des de quan,

el meu cor va començar a estimat ...

Qualsevol dia de platja, amb un cel

ben assolellat, a mi m’agradaria que,

una ampolla t’arribés ...

Amb un tap de suro ben fermat,

una imperceptible nota enrotllada,

i enllaçada amb un llaç molt groc,

dins l’habitacle vidriós ...

Desfent el llaç de color del Sol,

descobriries el tresor d’un secret.

Un secret immortal que a viscut

anys i panys i no mor mai ...

Tan sols satisfacció voldria que

et produís, la mateixa que vaig

obtindre jo quan vaig llençar

al mar l’ampolla de vi que,

amb tu vaig compartir,

i, el missatge lligat de llaç

groc vaig afegir ...

           XAVI 28/3/2019 

MESSENGER IN A BATTLE

           

LA MIRADA AUTO-PROJECTADA

LA MIRADA AUTO-PROJECTADA

Hi havia una vegada un «senyor» que,
sabia que havia fet coses molt, molt
dolentes ...

Tot i així, per a que veiessin de que
tenia raó, a quí li va fer tot això
dolent, sense pensar-s'ho dues vegades,
«ni corto ni perezoso» com bé diria ell,
va tirar pel dret i va denunciar
judicialment a qui havia fet mal ...

Vet aquí sa moralitat «la moraleja»,
un bon dia, explicava en el judici,
que n’eren de malvats a qui ell
havia fet tot allò, jo crec,
que se li va escapar, això és el
que va explicar ... :

Em miraven amb tal odi,
un odi que espantava i que,
jo no ho havia vist mai en
ma vida, en això pot ser
tenia raó, i ara, explicaré per
que aquest «senyor» va veure
aquella mirada en aquesta
ocasió ...

Aquesta mirada no és de debò,
ell mateix així sembla dir-ho,
quan deix palès que no l’havia
vist mai en sa vida, però era
tal l’opressió que sa ment li
oferia en sa moral adormida,
que no veia la realitat, tant sols
veia allò, que sa ment li dictava
en aquell moment ...

XAVI 21/3/2019

DES DE LES ALTURES

DES DE LES ALTURES

Des de les altures veia les muntanyes,

veia els boscos, els rius i les valls,

des de les altures ho veia tot, l’aire

a la cara i amb els braços planejant,

les cames em feien de timó ...

Des de les altures et vaig distingir,

en el teu passeig matinal, vora el mar,

des de les altures vaig voler descendir,

allí estaves tu i no vaig poder, havia de

seguir el meu camí ...

Pot ser va ser l’aire que en els meus ulls,

va impactar, un regalimar de llàgrimes

se’m va escapar, des de les altures,

no ho vaig poder evitar, et vaig dir adéu

i vaig continuar el vol sense oblida’t ...

XAVI 21/3/2019

CÓRRER RERE LA VIDA

CÓRRER RERE LA VIDA

Corria rere la vida,

però,com més de

pressa menys en

sabia ...

Vaig arribar fin una cruïlla,

de sobta vaig aturar-me,

reduint les meves passes,

vaig restar immòbil,

durant uns instants,

fins que vaig

adonar-me’n,

no era la vida

amb les seves

clarors la que

m’ensenyava ...

Eren les seves foscors,

les que m'instruïen i

educava ...

Quin gaudi arribar a ser

més savi, l’alegria de

descobrir que,la vida

és un somni ...

Realment és un somni,

aquell que ni tant sols

ens atrevim a somniar,

sense por,endinsem-nos

en el somni, algun dia

despertarem, serà llavors

quan més, voldrem somniar

aquesta vida ...

Però, quan ho vulguem fer,

ja no ens caldrà, estarem

immersos dins d’un altre

realitat, ni millor ni pitjor,

només serà un altre ...

Arribada aquesta conclusió,

sense presses ens ficarem,

en l’interior del somni de

vida intens ...

Serà tant intens el somni,

que no deixarà de ser vida,

res ens serà diferent,

únicament notarem

com un despertar a

de la nostra realitat,

en la que sempre

em volgut estar ...

XAVI 20/3/2019

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

M’agradaria expressar-te els meus sentiments en vers de tu,

no és gens fàcil, no m’és tràgic que no siguis amb mi,

tampoc que el teu sentir no sigui igual al meu, com t’ho diria,

que no existeix cap objecció, ni gelosia,

tant sols llibertat d’escollir, tu per aquí, jo per allí i si s’escau,

decidir compartir ...

Intentaré de fer un gran esforç per a que ho entenguis,

el meu sentiment per tu, neix d’un altre dimensió,

tant de bo ho entenguis així, no tinc millor definició,

arribarà algun dia en l'indefinit llarg del temps,

en que per aquesta dimensió ens creuarem ...

Quan aquest moment arribi,

quedarà ben entès, que això,

sempre ha estat així,

abans fins i tot,

d’haver-nos vist ...

No em facis dir per que ho sé,

jo, i ho saps millor que ningú,

mai et demanaria que tinguis fe,

en aquest afer també ets lliure,

com en tot el demès ...

Finalitzo aquí el meu exercici

de plasmar els meus sentiments

al full de paper,

per explicar-te procurant de no

anomenar l’única veritat que no

puc amaga’t, de tu,

estic enamorat ...

XAVI 20/3/2019

VINDRIES ... ?

VINDRIES ... ?

Si t'oferís la Lluna, vindries amb mi ?

No, no vindria,

i si t'oferís el món vindries ?

No, no vindria,

si t’oferís l’univers, si que vindries ?

No, tampoc vindria ...

I, si no t’oferís res de tant gran,

i si t’oferís tota jo vindries,

vindries amb mi ... ????

Si, llavors si que vindria,

mai trobaries res de més gran

per oferim, i tant que vindria ...

XAVI 18/3/2019

DISSOLUCIÓ

DISSOLUCIÓ

En el punt dimensional,

on convergíem tu i jo,

la força gravitacional,

ens va diluir, ara ja,

formem part de la mateixa

dissolució ...

Ben barrejats,

dins la concentració,

havíem arribat a ser

dissolució col·loïdal,

encara ens faltava assolir

ser dissolució verdadera ...

Que més don si estem

físicament presents,

si ens podem tindre dins

de les nostres ments,

cap altre dissolució,

serà més de debò ...

Podem ser dissolució

diluïda o pot ser, arribar

a ser concentrada però,

mai seriem saturada ...

Cap ni una de més verdadera

si, sense pertanya't jo a tu,

ni pertanyem tu a mi,

ben diluïts ens trobem en

les nostres ments,

sigui com sigui,

d’alguna manera,

sempre ens estimarem ...

XAVI 16/3/2019

  

PASSEJANT VORA EL MAR

PASSEJANT VORA EL MAR

Entre finals de tardor entrant en primavera,

passejant vora el mar, asseient-me sobre una roca,

l’horitzó em vaig quedar contemplant ...

Aquell horitzó que un dia compartírem tu i jo,

al girar el cap, dins del meu camp de visió,

amb la preciosa ginesta vaig ensopegar ...

Quants records em vare evocar aquesta flor,

la teva imatge com si fos real, se’m va

aparèixer, allí estaves tu ...

Quin plaer em va produir, reviure aquell moment,

com si de nou ho estigués visquen,

allà assegut, amb tu, jo tornava a estar,

una mica insatisfet per no poder sentir en la meva pell,

l’escalfor teu ...

Però, a part de tot això, molt feliç em vaig sentir,

quants records ens guardem la gent

dins les nostres ments,

doncs aquell que ara m’estava tocant reviure,

era tant agradable i, d’allò més desitjable ...

Va ser tant gran la meva il·lusió que,

vaig dir-me que un altre dia tornaria

per tornar a experimentar aquesta sensació

dins del meu interior ...

XAVI 14/3/2019

          

VESTIT DE MAR

VESTIDA DE MAR

Quan de temps la vaig esperar,
ella a mi no estic segur però,
quan el moment va arribar,
tot dubte se’m va dissipar ...

Se’m va presentar amb aquella
rialla que, sense alè em deixava,
cap paraula, jo, podia articular ...

Es va posar el seu vestit de mar,
aquell que ella sabia que a mi,
tant m’agradava ...

els seus ulls sobre els meus,
em van il·luminar,
res m’ho podria haver deixa’t
més clar ...

Pot ser no tant com jo
però, ella contenta i
feliç també estava,
en els seus ulls,
un cop més vaig poder
veure aquella il·lusió,
aquella que tant captivava
la meva emoció ...

Aquella emoció que m’oferia
tanta energia positiva sense
demanar mai res a canvi ...

Per a mi sempre ha estat el meu dofí,
aquesta criatura plena de bondat i
d'esperit gaire bé diví,
aquell dia, se’m va presentar
vestida de mar ...

         XAVI 13/3/2019

EM PREGUNTO ? ...

EM PREGUNTO ? ...

Per les nits,

consultant amb el coixí,

em pregunto que hagues

passat d’haver-te conegut

abans ? ...

d’haver estat el primer ?,

t’haguessis parat ? o,

de llarg haguessis passat

del meu costat ...

Hi han nits que m’ho pregunto,

sense voler-me contestar,

sempre espero al dia que,

el secret em revelarà ...

Ell, m’explicarà la realitat

que per les nits, una rere l’altre,

torno a somniar ...

Somnio molt dins meu de que

ho sé sobradament, si hagues

estat jo el primer a troba’t,

m’hagueres enamorat

tal com vas fer el primer cop

que els meus ulls sobre tu,

es varen posar ...

Aquest fet, hagues estat concloent per

intentar seduir-te però, entregant-me

dòcilment a la teva força seducció,

a la qual rendit cauria sense cap més

opció ...

La teva força, m’atraparia, ella venceria

sense poder-me rebel·lar jo, un rebel

de lluites incansable, per tu em sotmetria

sense ni adonar-me’n i feliç del tot,

no tinc cap estudi, ni soc massa intel·ligent,

però hi ha quelcom que per alt no m’hagues

passat ni m’hagues estat indiferentment,

això és més que evident ...

Amb ulls clucs,

puc dir sense cap

por d’errada,

que si hagues estat jo,

ara seriem tu i jo,

abraçats en un ...

XAVI 12/3/2019

SI FLORS BUSQUÉS ...

SI FLORS BUSQUÉS ...

Si volgués flors roses,

les buscaria dins del cor,

si grogues fos que jo

les volgués, a l’ànima

i a la ment ...

Pose-me’n un quart de cada,

furgant-me al cor, a l’ànima

i al sentiment ...

No paris fins arribar al fons que,

quan allí hi siguis, t’ajudaré a

buscar, les blanques, roges i blaves

fins a les liles no parar ...

Amb les liles t’estimaria i,

la resta per contemplar que,

quan contemplades les tindríem,

tant sols amb tu, la meva flor,

em voldria quedar ...

XAVI 11/3/2019

ENREDA'M ENTRE ELS TEUS CABELLS

ENREDA'M ENTRE ELS TEUS CABELLS

Entre els teus cabells m'enredaria,
és l’únic lloc d’on no buscaria sortida,
allí faria un instant la meva estada,
fins que l’ànima em demanés
d’investigar ...

Dels teus rinxolats cabells,
em passejaria pel teu cos,
intrigat del tot molt curiós,
ho faria amb sigil de misteri,
per no desfer l’encanteri,
ho faria posant-hi delicadesa
fins que el foc s’hagués excitat
i dels cossos hagués fet presa ...

Quan s’hagués ben engegat,
continuaria la inspecció,
per dur a terme la meva
curiosa investigació,
 emprendria el viatge
cap a insospitats indrets,
per allà on passen,
els camins de la teva pell ...

No em deixaria cap racó,
estudiant-ho, posant del
sentiment la raó,
ho anomenaria,
raó interior del cor ...

                 XAVI 9/3/2019

ODA D'UN 8 DE MARÇ

ODA D’UN 8 DE MARÇ

Son com les ones del mar,

com els cabells al vent,

son tot allò més rebel,

son qui donen un futur

millor al món,

ja ho van fer molt abans,

amb sacrifici, lluita i valentia,

però pocs ho han reconegut ...

Ben al contrari, els hi veten la llibertat,

els mateixos que critiquen molts aspectes

de l’Islam, que fa que es tapin de peus a cap,

així dissimulant, per demòcrates es fan passar,

però quan dins la seva societat es disposen a

quartar llibertat, fan que prenguin mal, desprès,

acusen de vestir provocant, ai !,

de qui els sent en un i altre moment,

per art de màgia tot el que és igual,

es torna diferent ...

Ara, poc adequada és la vestimenta d’aquestes

rameres,

es donen molta pressa en acusar, faltant-lis

al respecte anomenant moltes falsedats,

diuen que els provocaven per no reconèixer

la veritat, només son els seus egos mal apresos,

egos de mascles Alfa, és el que pensen ells,

això els impulsa a actuar com no ho faria ni

un animal...

Continuant, amb allò de que ho havien acceptat,

sense escrúpols les violen, sense escrúpols,

pensen que son ells els qui tenen la raó,

quin gran fàstic de gentussa, que farts estem d’ells,

la gran majoria, sotmesos a l’amo feixista i,

criats tots en el nacional catolicisme,

vetant qualsevol símptoma d’harmonia i humanitat,

així els éssers humans no poden evolucionar ...

Món !, obrim els ulls, tot és un gran conte,

jo em decanto pel costat de la raó,

que no està en aquesta farsa com judici

d’un procés contra la llibertat,

em decanto per les ones salvatges,

per les ones dels seus cabells voleiant

en la meravellosa brisa del vent del mar ...

XAVI 8/3/2019

LLUNA DE COLORS

LLUNA DE COLORS

Una Lluna acolorida et baixaria si pogués,

com si d’una gran festa del Holi es tractés,

amb la qual cosa, tant sols voldria donar-te

alegria, companyia i somriures divertits ...

En resum resumit, assolir que no pensis

en blanc i negre desitjant de fer-te feliç,

la vida és plena de colors, els blancs i negres

se’ls enduríem cada nit a l’empar de la llum

d’una espelma cap als somnis dins del llit ...

Allí els contemplaríem una estona indefinida,

fins que els féssim esclatar en mil bocins que,

ho inundés tot de colors, llavors, tornaríem a

començar, plens d’alegria i felicitat ...

Per fi, el meu somni quedaria realitzat i,

tant de bo aquesta història a tu t’hagi agradat,

gràcies a la Lluna, a la Lluna de colors,

acabaríem la festa del Holi, tornant a fer-nos

un cop més l’amor ...

XAVI 5/3/2019 

COM DOS LLUMINS ARDENTS

COM DOS LLUMINS ARDENTS

Així és com vaig veure’ns,

encesos acaloradament,

així és com vam estar mínim,

una mil·lèsima de segon ...

Però, amb això va bastar

per emmarcar la vida

restant ...

Així va ser nostra trobada,

microscòpica dins d’un instant,

infinitament duradora en el temps,

vam ser com dos llumins ardents ...

XAVI 2/03/2019