DES
DE LES ALTURES
Des
de les altures veia les muntanyes,
veia
els boscos, els rius i les valls,
des
de les altures ho veia tot, l’aire
a
la cara i amb els braços planejant,
les
cames em feien de timó ...
Des
de les altures et vaig distingir,
en
el teu passeig matinal, vora el mar,
des
de les altures vaig voler descendir,
allí
estaves tu i no vaig poder, havia de
seguir
el meu camí ...
Pot
ser va ser l’aire que en els meus ulls,
va
impactar, un regalimar de llàgrimes
se’m
va escapar, des de les altures,
no
ho vaig poder evitar, et vaig dir adéu
i
vaig continuar el vol sense oblida’t ...
XAVI
21/3/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada