PASSEJANT
VORA EL MAR
Entre
finals de tardor entrant en primavera,
passejant
vora el mar, asseient-me sobre una roca,
l’horitzó
em vaig quedar contemplant ...
Aquell
horitzó que un dia compartírem tu i jo,
al
girar el cap, dins del meu camp de visió,
amb
la preciosa ginesta vaig ensopegar ...
Quants
records em vare evocar aquesta flor,
la
teva imatge com si fos real, se’m va
aparèixer,
allí estaves tu ...
Quin
plaer em va produir, reviure aquell moment,
com
si de nou ho estigués visquen,
allà
assegut, amb tu, jo tornava a estar,
una
mica insatisfet per no poder sentir en la meva pell,
l’escalfor
teu ...
Però,
a part de tot això, molt feliç em vaig sentir,
quants
records ens guardem la gent
dins
les nostres ments,
doncs
aquell que ara m’estava tocant reviure,
era
tant agradable i, d’allò més desitjable ...
Va
ser tant gran la meva il·lusió que,
vaig
dir-me que un altre dia tornaria
per
tornar a experimentar aquesta sensació
dins
del meu interior ...
XAVI 14/3/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada