CÓRRER
RERE LA VIDA
Corria
rere la vida,
però,com
més de
pressa
menys en
sabia
...
Vaig
arribar fin una cruïlla,
de
sobta vaig aturar-me,
reduint
les meves passes,
vaig
restar immòbil,
durant
uns instants,
fins
que vaig
adonar-me’n,
no
era la vida
amb
les seves
clarors
la que
m’ensenyava
...
Eren
les seves foscors,
les
que m'instruïen i
educava
...
Quin
gaudi arribar
a ser
més
savi, l’alegria
de
descobrir
que,la vida
és
un somni ...
Realment
és un somni,
aquell
que ni tant sols
ens
atrevim a somniar,
sense
por,endinsem-nos
en
el somni, algun dia
despertarem,
serà llavors
quan
més, voldrem somniar
aquesta
vida ...
Però,
quan ho vulguem fer,
ja
no ens caldrà, estarem
immersos
dins d’un altre
realitat,
ni millor ni pitjor,
només
serà un altre ...
Arribada
aquesta conclusió,
sense
presses ens ficarem,
en
l’interior del somni de
vida
intens ...
Serà
tant intens el somni,
que
no deixarà de ser vida,
res
ens serà diferent,
únicament
notarem
com
un despertar a
de
la nostra realitat,
en
la que sempre
em
volgut estar ...
XAVI
20/3/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada