SONET ESCÀS DE RIMA

ASSEDEGAT DE TU ...

Assedegat dels teus fluids,

et contemplo remullant-te,

mentre jo per dins m'asseco.

Com poder apaivagar la meva sed,

dels preuats elixirs, si només així,

queda satisfeta la meva ànsia.

Bevent d’aquells més saborosos nèctars,

tant sols ells, calmen de ple ma sequera,

si no pogués fer-ho així, jo em moro,

deshidratat sense substancia teva.

Si un instant, dels nèctars pogués gaudir,

de ben segur, jo em salvaria,

llavors, sense aigua et regaria,

els dos, ens retroalimentaríem ...

                                   XAVI 8/7/2017

DIR SENSE DIR ...

DIR SENSE DIR ...

De vegades dic sense dir,
i, si tu no et fixes bé,
en aquests moments en que,
sense dir dic,
llavors,tu saps ben poc de mi ...

Quan algú diu sense dir,
jo sempre em fixo i,
és per això que, et conec tant bé,
i tu, molts cops t’estranyes,
que com és que t’endevino per dins,
que com pot ser així ...

Si és que, qui diu dient,
pot ser no estigui dient res,
però, qui diu sense dir,
diu tot el que du a dins
sense reprimir ...

Tu i jo, ja fa temps que
ens coneixem, ara ja saps,
de que va aquest art,
cap excusa tens per no haver-me
endevinat si, de vegades dic sense dir ...

Tampoc la tindria jo si,
no t’endevines a tu,
si és que, que gran és la coneixença!,
arribat el moment, som l’un de l’altre
i, l’altre de l’un sense voler-ho i sense
cap mena de remei ...

                 XAVI 8/8/2020

PERDUT ...

PERDUT ...

Perdut entre els mots,
cercant paraula rere paraula,
fins que vaig dir prou!,
decidit ho vaig tindre,
viuria l’ara i aquí, aquí i avui!,
era tot quan necessitava per ser ...

Mai més tornaria a pensar en el demà,
el que passes en el futur,
cap importància tenia ja,
el fet del viure ara i aquí,
viure l’avui sense pensar en un demà,
era suficient per saber el que vindria,
no em calia investigar ...

El futur no existeix,
no és més que,
un altre tros del aquí i avui,
només és altre cop ara mateix,
perdut, molt perdut vaig estar,
entre els mots perdut del tot,
ja fa temps que no busco res més,
tot el que sabem és suficient ...

Ja sé el que diran!, que no soc
eficient, més encara!,
que soc un dropo però,
ara ja res m’importa,
ara que he descobert
el que realment hi ha,
res importa ja,
tan se val el que diran ...

                      XAVI 8/8/2020

DINS MEU ...

 DINS MEU ...

De fa ja molt de temps ...,

em plou ... el seu amor,

suaument em cau ...,

com la brisa del mar ...

Escolto el seu respirar ...,

i sembla com si del so

de les onades es tractés ...,

pensant en ella ... ardent i

furiós ...

Quan vas marxar ...?,

diguem, diguem nena ...,

quan em vas deixar ...?

Ara el record ...,

és fràgil i subtil ...,

que si no em faig fort,

podria plorar ...

Diguem, si us plau nena,

diguem quan vas marxar?,

si és que jo ..., et sento i no

m’ho puc treure de cap ...

Si us plau, diguem,

diguem ara, quan

em vas deixar ...?

Jo, encara et sento ...,

per a mi com si fossis

aquí, escolto les onades,

ets sento tant a prop de mi ...

Pot ser si ..., pot ser si que tu,

hagis marxat ... però, no, mai,

podràs anar-te’n del tot ...,

oh! nena ..., oh! tu nena,

tu vius dins meu ... i,

això mai morirà ...

XAVI 7/8/2020