DINS MEU ...

 DINS MEU ...

De fa ja molt de temps ...,

em plou ... el seu amor,

suaument em cau ...,

com la brisa del mar ...

Escolto el seu respirar ...,

i sembla com si del so

de les onades es tractés ...,

pensant en ella ... ardent i

furiós ...

Quan vas marxar ...?,

diguem, diguem nena ...,

quan em vas deixar ...?

Ara el record ...,

és fràgil i subtil ...,

que si no em faig fort,

podria plorar ...

Diguem, si us plau nena,

diguem quan vas marxar?,

si és que jo ..., et sento i no

m’ho puc treure de cap ...

Si us plau, diguem,

diguem ara, quan

em vas deixar ...?

Jo, encara et sento ...,

per a mi com si fossis

aquí, escolto les onades,

ets sento tant a prop de mi ...

Pot ser si ..., pot ser si que tu,

hagis marxat ... però, no, mai,

podràs anar-te’n del tot ...,

oh! nena ..., oh! tu nena,

tu vius dins meu ... i,

això mai morirà ...

XAVI 7/8/2020