Des de la teva terra estant,
contemplant la vida,
fent-te companyia,
els meus ulls t’observen
amb molta alegria ...
Des de la teva terra estant,
veient a la gent com venen i van,
estimada natura, quan bella pots ser,
al despuntar l’alba, al treure el cap
l’astre rei ...
Desprès de la rosada nocturna,
tu sempre fresca i bella,
estàs millor que,
en el millor dels jardins,
des de el primer moment,
contemplant-te des de la teva terra estant,
de tu sense remei, em vaig enamora! ...
Res per a mi va ser més important que,
rendir-te respecte tant a la teva persona,
com a la teva terra d’allà estant i jo vaig
voler formar-hi part ...
Ara tant sols em falta una cosa,
per a mi no menys important,
em falta aprendre la teva llengua per amb tu,
poder comunica’m ...
És com entenc el respecte i l’amor que
a tu m’uneix des de el primer moment
que, et vaig contemplar des de
la teva terra estant ...
XAVI 22/7/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada