Vaig caminant, recorrent fet camí,
no vull que ningú em vulgui seguir,
si algú que, un tros m’acompanya,
benvinguda la seva companyia,
però, continuaré tot sol, tots,
absolutament tots,
hem de recórrer
sols nostres aventurats o desventurats
camins, a voltes, pot ser acompanyats,
però, només en estones fugaç ...
Que si, que hi ha cops en que,
es sol tindre por, jo soc el primer,
la meva època vaig passar aterrit,
quasi sempre,quan t’ho veus venir,
si no ets valent, es sol estar acollonit ...
Jo ja ho sé, jo, ja ho he passat,
ara, intento continuar el meu camí,
procurant de gaudir l’instant, mirant
al meu pensament no trair ...
Que no és fàcil, això és així,
podria ser menys complicat,
si la humanitat volgués lluitar
desvestint el seu pensament,
però no, tots el camuflem,
segons a l’ordre del moment,
la falsedat ens té ben atrapats,
difícil és despulla'ns si, que,
això és així ja ho he dit ...
En realitat, només ens falta obrir els ulls,
no és cap broma, res donant per fet, que,
per molt donat per fet que ens sembli,
sempre caiem en els mateixos paranys,
per que si no, ens continuem preguntant
contínuament valgui la redundància,
que és el que a les persones ens fa més feliç?,
però, si en el fons encara que sigui en el fons
del fons, tothom ja ho sabem! ...
Que és allò que, de canviar aquest sistema nefast
on tots immersos estem ens ho impedeix? ...
Que passa amb la resposta!, ens fa por?,
o no ens agrada la realitat que amaga?,
la resposta sempre es pot suavitzar,
si, si, això està molt clar,
però, tot i el seu risc,
m’estimo més respondre
ras, curt, cru i clar:
- egoisme s’anomena,
del que mai ni ens desprenem
ni ens despertem! ...
Ara,tornaré al meu camí,
continuaré endavant,
pot ser si trobo una font,
pararé a beure i descansar,
això si, caminaré procurant
de gaudir a cada instant,
imaginant un món millor
pel camí aniré pensant ...
XAVI 3/7/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada