DIA DE SOL

DIA DE SOL

Dia de Sol xica experta,
et portaré a la meva cala,
a la meva cala estreta.

Allí no sentirem abandó,
allí seràs patrimoni del meu
sentiment.

Estarem ben a prop tu i jo,
Si agafem calor,
a l’aigua de la mar a refrescar.

Al refresca’ns hi tornarem,
fins no sigui ben roent no parem,
que en acabat, altre cop a l’aigua
a refreda’ns i, més llarg se’ns farà
l’entreteniment.

Quan cansats estem de amb la mar jugar,
segur que ho deixarem esclatar molt
impacients.

Arribats a aquest moment,
xica esvelta, de l’ara nostre cala estreta,
el nostre niu d’amor al vespre formarem.

Amb abraçades, carícies i petons, mil amors ens farem,
a ritme de les millors cançons, un per cada estel que veiem
fins que un orgasme còsmic en ragi complaent,
amb la Lluna com testimoni i confident,
els nostres llaços més forts ens lligaran.

                          

                                                  XAVI 31/07/2016

                          

UNA FAM MOLT ESPECIAL

  UNA FAM
MOLT ESPECIAL
Vaig sentir molta fam,
em vaig posar a cuinar,
la fam que vaig sentir,
era molt especial.
Vaig fer la meva recepta,
apunta-la bé si t’escau :
porcions ben generoses
dels teus dolços petons,
Afegits als bells somriures
que, et brosten d’aquests
llavis bons.
Tot ben barreja’t amb
sublims dels teus alés,
a base de carícies i untades
de llepadetes tan suaus com
juganeres, fent deler de
l’emoció.
Per acabar tot plegat,
bon contacte corporal,
començant amb deliri
de desig a menja’t ...

                   XAVI 29/07/2016

                                

VOLIA VINDRE I, EM VAS REBUTJAR

VOLIA VINDRE I,

EM VAS REBUTJAR

Vaig venir a tu,
amb tota bona intenció,
malgrat l’impuls dels meus
sentiments.

Tu em vas rebutjar tancant-te,
Com es tanca una flor a l’abella
que ve a recollir el nèctar per
fer la mel.

La dolçor es va convertir en amargor,
Però, jo vaig continuar venint, vaig
acudir dia rere dia fos quina fos
la sensació que rebia.

Dia sí, dia també, tu em rebutjaves i,
el meu desencís augmentaves,
per molts rebutjos que tu a mi em fessis,
mai podries canviar lo que el meu esperit
sentia amb l’ànima inundada d’un somni
que du ben imprès el teu nom i mirada.

Quina alegria la meva, quan aquell dia va
arribar, aquell dia trobant-nos, amb un
petó vam segellar un sentiment que,
dúiem ben amagat.

D’aquest petó vaig recollir el teu nèctar,
que em va permetre fer la mel i, del teu
pol•len fecundar amb molt d’amor un
altre floreta, de totes les existents,
ella és la mes bella.

        

                XAVI 19/07/2016

LA MÀGIA DELS SOMNIS

LA MÀGIA DELS SOMNIS

Sota la inflexibilitat de la teva misteriosa mirada latent,

observes irradiant-ho tot de verd apassionadament,

que, la màgia dels somnis és com la llum del Sol,

darrera els núvols amagat, llueix l’essència d’esperança,

la llum que farà dels somnis realitat.

El verd fulgor d’impassibilitat,

es transforma en espurna

d’un auge renovat, espurna confiada,

alegre, sublim i segura d’haver trobat el

camí, amb l’únic que moriràs de felicitat.

                                                          XAVI 13/07/2016

VAIG SABER QUI ERETS !!!!

VAIG SABER QUI ERETS !!!!

Em vas dir poeta i jo ni tan sols sabia traçar una lletra,
fins que no vaig conèixer-te, era rudimentari i res no
sabia, com hauria jo de fer poesia,
a no ser que fossis tu la poesia i que els meus ulls,
et passessin  a la ment,  posant tota la maquinaria
en funcionament.

No sabia pas que tingués un nom tot això,
fins que vaig entendre que allò era a lo que                                                                             anomenaven musa , aiiiiiiih ! quina fou
la meva sorpresa al descobrir,
 que la meva erets tu ! ...

                           XAVI 11/07/2016

QUAN ELS MOTS DEIXEN DE SER ...

QUAN ELS MOTS DEIXEN DE SER ...

Quan les paraules van deixar de ser simples mots per expressar-me en la quotidianitat,

va ser quan vaig intentar fer poesia, llavors l'ànima mitjançant la ment era la que s'expressaria.

Tot un univers de música i de colors era el que se'm obria, dansant al ritme d'un bell món paral·lel que despertava amb força el meu anhel.

El món s'havia d’explicar amb poesia per poder anar més enllà i, d'on pot sortir aquesta comunicació si no del nostre interior?,

El conscient prou ocupat està en lluitar per sobreviure, quan no hi ha millor salvació que fer de la vida la nostra poesia.

Ara l'ànima et vol dir expressant-ho des del cor que t'estimo com mai ningú més ho farà,

amb amor i poesia el meu interior així t'ho ha volgut expressar.

XAVI 04/07/2016