VOLIA VINDRE I, EM VAS REBUTJAR

VOLIA VINDRE I,

EM VAS REBUTJAR

Vaig venir a tu,
amb tota bona intenció,
malgrat l’impuls dels meus
sentiments.

Tu em vas rebutjar tancant-te,
Com es tanca una flor a l’abella
que ve a recollir el nèctar per
fer la mel.

La dolçor es va convertir en amargor,
Però, jo vaig continuar venint, vaig
acudir dia rere dia fos quina fos
la sensació que rebia.

Dia sí, dia també, tu em rebutjaves i,
el meu desencís augmentaves,
per molts rebutjos que tu a mi em fessis,
mai podries canviar lo que el meu esperit
sentia amb l’ànima inundada d’un somni
que du ben imprès el teu nom i mirada.

Quina alegria la meva, quan aquell dia va
arribar, aquell dia trobant-nos, amb un
petó vam segellar un sentiment que,
dúiem ben amagat.

D’aquest petó vaig recollir el teu nèctar,
que em va permetre fer la mel i, del teu
pol•len fecundar amb molt d’amor un
altre floreta, de totes les existents,
ella és la mes bella.

        

                XAVI 19/07/2016