La Llum de La Mediterrània: 2017

dijous, 28 de desembre del 2017

EDELWEISS - PURESA I DURESA

EDELWEISS- PURESA I DURESA

Allà dalt de la muntanya,

on el glaç és l’habitat més corrent,

vaig anar a refugiar-me tot buscant-me

a mi mateix.

Vaig passar molts durs dies als que se li

afegia l’enyorança del teu amor, un matí,

al llevar-me va ser quan la vaig descobrir,

quina bellesa tancava aquella petita flor.

D’un blanc pur com la neu de la muntanya

on ella habitava i els seus pètals de plata,

a tu amb el teu vestit de festa del dia en que

et vaig conèixer em va recordar.

Qui diria que allí vivia aquella delicada flor

de nom Edelweiss, allí a la muntanya en unes

condicions tan dures en la que els seu aspecte

dolç i fràgil no la podien doblegar.

XAVI 28/12/2017

dissabte, 23 de desembre del 2017

ALEGRIES A LA MENT

Tardes de llum esmorteïda,

vespres enyorant alegries,

passejant pels records d’uns

racons, et recordo en tots els

cantons.

Content tot i no siguis al meu

costat, soc molt feliç de pogué

gaudir de la teva amistat.

XAVI 23/12/2017

dimecres, 20 de desembre del 2017

INVENTANT-TE EN UN POEMA

Com si fos ara ho recordo,

recordo mentre nedava en la piscina,

entre braçada i braçada t’inventava.

En un altre poema,

quedaves plasmada.

Lluny queda ara,

encara que per mi,

continuïs sent poesia

dels meus somnis in

eternum ...

XAVI 19/12/2017

dissabte, 25 de novembre del 2017

SOC DONA, SOC ÉSSER HUMÀ

Soc santuari de bones maneres i de les flors
mes belles,

l’aigua em prenen per no poder-me aixecar,
l’home tant sols em vol pel que em desitja !,
i jo estic farta de suportar.

Soc ferida en l'interior, tant si em violen el
meu físic com si el psíquic m’han violat,
mala entranya li esdevingui a qui gosi
de fer-me més mal.

Que tots som éssers humans i molt us falta
per entendeu, homes amb prepotència que,
la història tal com sou us ha modelat. Tantes
males arts acumulades, que difícil serà
desfer-les.

Les dones continuarem la nostra lluita i, si
algun home s’hi apunta, benvingut al costat
nostre serà, doncs aquest home passarà a
ser ésser humà ...

XAVI 25/11/2017

dijous, 23 de novembre del 2017

INCOMPLERTA POESIA

Amb una cervesa des de el bar,
escrivint i contemplant el mar,
faig cabòries sense pressa,
mentre assaboreixo el deliciós
llúpol, ordi i llevat ...

Faig petits intens,
molt petits,no se’ m
esgoti les neurones
que fan anar la ment,
petits esforços per
un poema composar,
entre bafs d’alcohol i
la humida brisa marina ...

Entre lletra i lletra, sense voler,
omplo un tros de paper,
aixeco la vista amb la copa
del daurat líquid a la mà
i, fent un altre glopet,
contemplo que les lletres
paraules han format que,
d’una en una, semblen
posades en forma de vers ...

M’emociono, ara si!,
només em faltes tu
i un vas de rom per
tindre aquest poema finalitzat,
poema incomplert! ...

XAVI 23/11/2017

dilluns, 20 de novembre del 2017

DES DE QUE NO HI ETS TANT PRESENT

Si sabés com la enyoro des de que no hi és tant present,
ella mateixa em demanaria per no haver d’enyorar-la qu’ens
fonguem ...

Si tant sols una petita idea tingués, desitjaria el que dic
i, ja no dubtaria mai més.

Aiiiiiiih !, aquest dolç dolor que no deix viure però,
que sense ell cap raó de viure hauria, doncs l’empenta
em faltaria per continuar respirant l’aire, aquell aire que
jo només conec i em fa viure, aquell on ets tu.

XAVI 19/11/2017

diumenge, 19 de novembre del 2017

POSTA DE SOL DE TARDOR

La posta de Sol de la Tardor,
em recorda el Sol i la platja
de l’estiu que vam passar
tu i jo.

Amb malenconia ho recordo
però no sense alegria, tant
feliç va ser aquell estiu que,
per mil vegades el viuria.

Estiu o tardor, primavera o hivern,
si amb tu és, quina diferencia pot haver ?

Estiu amb calor i tu onada de frescor,
primavera ben estant i amb tu estant bé,
hivern gèlid i tu font de calor ...

XAVI 16/11/2017

dimarts, 14 de novembre del 2017

VESTIT ESTRELLA

Vindré de nit amb el vestit estrella,

vindre a besar la teva boca de sirena,

amb els braços oberts em rebràs i,

el caliu dels teus llavis humits

m’oferiràs ...

T’encisaré en la nit fosca i,

t’impregnaré de mi per sempre,

quan la nit es fongui amb l’albada,

els nostres esguards captius i

còmplices ens fondran fins que torni

a arribar l’encís de la nit fosca ...

XAVI 13/11/2017

dissabte, 11 de novembre del 2017

CAPTIVADORA ARRACADA

CAPTIVADORA ARRACADA

Passejant ma humida llengua
darrera on dus posada la teva
atractiva arracada ...

Amb plaer lleparia cada racó
que et compon, degustant
cadascun dels teus encants ...

I passejant aniria cap amunt,
fins a dalt la teva apetitosa
orelleta ...

Desprès baixaria per tornar
a passar rere la captivadora
arracada ...

Ara, no pararia fins a arribar
al teu coll llaminer ...

M’entretindria olorant i
gaudint de tots els teus
aromes ...

Ple de golafreria,
moriria de plaer ...

XAVI 10/11/2017

dimarts, 7 de novembre del 2017

EL TEU DIABLE

Jo soc el teu diable,

aquell que et xiuxiueja

a l'oïda, qui no et deixa concentra't, qui et desvetlla impurs pensaments,

tant bruts com saborosos, soc el que et menja a poc a poc, qui et llepa i

et re-llepa, qui et degusta el més prohibit.

No soc més que el teu diable i, no puc més que induït a impurs pensaments,

als més bruts de bons i exquisidament sabors ...

Jo soc el teu diable, aquell que sempre tens besant-te les orelles i gaudint del

teu sensual coll...

XAVI 4/11/2017

VAMPIRESSA MEVA

Si de morir, voldria que fos perdent per tu fins l’última gota de la meva sang,

una nit de velada sota la llum de dues espelmes, el confort de la llar de foc i,

un bon sopar.

Bevent de les nostres copes de vi i perdent el judici amb el teu mirar seductor,

si de morir hauria de ser al acabar la velada en els teus braços rendit i embruixat,

la fi no trigaria massa en arribar, quan tot d’una em clavessis el teus blancs ullals

enfonsant-los en la meva jugular xuclant fins l’última gota de sang per morir-me i,

passant a formar part de tu, descansant feliç ...

...

XAVI 7/11/2017

diumenge, 29 d’octubre del 2017

JUGANT ENTRE COLORS I LLUMS

Els meus ulls jugaven amb els colors i la llum,

la llum i els colors d’una terra molt estimada,

bonica, simpàtica i, ara ferida.

Restava empresonada, més encara que no

pas ja ho estava però, com més maltractada,

ella més altiva i més brava.

Jo comparava el seu atractiu al dels teus ulls,

aquesta terra i tu éreu el reflex d’un mateix

sentiment ...

vaig caure enamorat tant dels seus colors i llums

com del color i llum dels teus ulls que reflectien

fidelment el caràcter d’una terra de brisa marina a

tocar de la mediterrània, la mar de ma preuada terra ...

I tu i ma terra i, ma terra i tu, record molt profund

dins la meva ment, convertit en arxiu etern ...

XAVI 29/10/2017

dilluns, 16 d’octubre del 2017

IL·LUSORI

Quan la nit estengui

el seu mantell i

el teu cor gaudeixi

d’assossec, sentiràs

que al teu costat

m’assec.

Llavors escoltaràs a cau d’orella

el meu cant..., quan a la nit regni

l’ombra i la imaginació et repassi

el que has fet durant el dia.

Sentiràs com s’agita el teu pit
i escoltaràs la meva veu com

t’anomena i, si encens el llum

de la teva alcova llegint el meu

poema, sentiràs dins teu mil

sensacions, per que el meu cor

un sospir et roba...

XAVI 15/10/2017

divendres, 29 de setembre del 2017

COR DE POETA

Com dues fruites ens vam tastar,

vam esdevenir de dos conjunts,

intersecció.

De la intersecció del que van ser

dos conjunts, ens queda el record

en la retina, el tacte i el paladar.

Quan la sang més em bull, suco

la ploma per escriure en vermell

ben calent el teu record.

La sang per tinta i amb el foc del

sentiment, bordo de mots un cor,

que sense ser-ho, en cor de poeta

em va convertir.

Com qui estima les flors és jardiner,

en jardiner de la teva ànima em vaig

transformar, regant de versos un full

blanc deixant fluir el que és més que

simple sentiment.

XAVI 29/09/2017

dijous, 24 d’agost del 2017

DECIAN QUE NOS QUERIAN

En sus almas y mentes desmineralizadas,
solo les cabia la codicia, ansias de poder
i posesión desenfrenada.

Almas i mentes belicosas des de antaño,
impreso en su a.d.n. lo llevan, como en el
nuestro gravado a fuego lleva, el trabajo,
la solidaridad i el voluntarismo.

Ellos miravan de inundar sus egos para
sentirse llenos de algún modo però,
únicamente conseguian hacer daño
a gente honesta, continuando igual
de vacios.

Creian ser los dueños de todas sus
conquistas aunque, el tiempo les
indicava que, toda creación artificial,
a la larga se perdia.

Ahora, la más alta de sus conquistas,
estava a punto de perderse.

Eso les hacia querer llenar sus egos,
para vencer la impoténcia, de ver como
se quedan vacios ...

XAVI 24/08/2017

dijous, 17 d’agost del 2017

COM LA SORRA I EL MAR

Com el mar a la rossa sorra me la vaig estimar,
acaronant-la en silenci com l’onada acarona amb
la seva escuma quan soc a tocar la vora del mar.

La humida, salada i pausada llàgrima caient galtes
avall, seguia acaronant-la en la distancia quan me’n
tornava com se’n tornava l’onada altre cop cap al seu
cau.

L’onada deixava la seva sorra per tornar a formar part
del seu estimat, jo la deixava per voler tornar a ser
jo mateix.

L’onada ja tornava a formar part també, d’ella mateixa
però, sempre tornava a la sorra a acaronar,la sorra, la
rebia amb un somriure dedicat al seu amant.

Jo, sempre tornava a voler ser jo mateix, acaronant-la en
silenci com l’onada acarona amb la seva escuma quan
soc a tocar la vora del mar.

XAVI 17/08/2017

dissabte, 12 d’agost del 2017

PART DE NOSTRA ESSÈNCIA

Immensa llengua de pedra,
avança endinsant-se a la mar,
supèrbia estructura humana,
menjant-se terreny natural.

Maleïdes sobiranies confuses
que, acaben eclipsant sempre
l'autenticitat.

Ara que pot quedar-nos?,
sinó un podrit egoisme
endèmic que, desitja allò
que és de tots.

Tant sols pel seu gaudi
exclusiu de navegar per
un mar que no és ni seu
ni meu ...

Aquesta és part de nostra
essència, doncs com
aquesta, per desgràcia,
quasi totes les demés.

XAVI 12/08/2017

dissabte, 29 de juliol del 2017

SEMPRE PERDURA

Jo era el mar i tu la roca a la que d’abraçades,

venia a humiteja't,

quan la mar erets tu, jo la sorra que bressolant-me,

venies a humiteja'm.

Amb el temps, la roca i la sorra varen asseca’s però,

el/la mar humida va perdurar ...

XAVI 29/07/2017

divendres, 14 de juliol del 2017

LA MEVA CUCA DE LLUM ETS TU

Passejant pel bosc,

vora de la mar,

el Sol havia caigut,

anava fent-se fosc.

Ella es va acotxar

agafant quelcom

amb la mà,

aixecant-se,

m’ho va ensenyar

i, contenta em diu:

- «mira que bonic,

he trobat un led».

Jo, la miro divertit

i, li dic: - això, és

més bonic del que

penses ...

Ella respon:

- oi que si,

que bonic fa a la

foscor!,

bonic del tot

contesto jo

atansant-me fins

on «el tenia» agafat

i, prenent-lo en la

meva mà li dic, això

que has agafat, no és

cap led.

Obrint uns ulls foscos

interrogadors, la torno

a mirar més divertit,

això que duies a la

teva mà, és una cuca

de llum.

Ara, la immensitat

dels seus foscos,

profunds i bells ulls,

senyalaven il·lusió.

Apropant-li aquella

verda llum als seus

meravellosos, profunds

i immensos ulls, els

observo amb el fil de

claror verdosa de la

preciosa cuca sostenint-la

amb delicadesa en la meva

mà, amb l’altre prenc amb

tanta o més delicadesa el

cap d’ella i, li faig un

apassionat i profund petó ...

XAVI 14/07/2017

dissabte, 8 de juliol del 2017

INTRODUCTÒRIA ALBADA

A cops no calen mots,

a cops tant sols silencis,

a cops, només mirades,

esguards de matinada ...

A l’alba tot s’acara i,

ho aclareix amb silencis i

mirades, quan torna a

néixer el dia desprès de

la introductòria albada ...

XAVI 8/07/2017

A VOLTES ELS TEUS ULLS

Quan la mar se’m torna brava

i, en el cel no hi veig resposta,

se’m presenten els teus ulls ...

Ulls color de mar, a voltes

de serenor i d’altres porten

impresa la tempesta ...

en moments de remolins en la ment,

per a mi em dus serenor i,

en els de monotonia tediosa,

un impuls mitjà entre,

serenor i tempesta,

em dus un bri de vida que

em torna a reviscolar ...

XAVI 8/07/2017

diumenge, 25 de juny del 2017

CARTOGRAFIA DEL MEU COR

CARTOGRAFIA DEL MEU COR
Tatuada et porto a la pell,
impresa et duc a la ment,
a foc gravada en el cor ...
sempre et porto amb mi.
Tatuada et porto a la pell,
impresa et duc a la ment,
a foc gravada en el cor ...
sempre et porto dins meu.
Estranya la vida és,
quan de començament no
ens ajunta ...
Inútil esforç de treure'ns del camí,
per vagar en les incerteses,
acabant a parar on ja caminàvem,
dins la línia del nostre destí ...
És molt estranya la vida,
però ella juga encaminant-te,
per arribar al lloc on el cor,
porta serigrafiada la seva
cartografia.

XAVI 25/06/2017

dissabte, 24 de juny del 2017

VERSOS PER LA SEVA CANÇÓ

VERSOS PER LA SEVA CANÇÓ

Ella era de suavitat de seda,
de sensible i bonic sentiment ...
ara ocupa la seva absència
l’aroma de brisa del mar ...
noto a faltar el seu aroma
barrejat ...
La necessito com melodia
a la cançó ...
quan no la tinc, el meu món
és imperfet ...
Ella era de suavitat de seda,
de sensible i bonic sentiment ...
Ara ocupa la seva absència
l’aroma de brisa del mar ...
La voldria cada dia ni que fos
una estoneta i no troba’m
davant d’una paret ...
La suau seda de sensible i
bonic sentiment ...
l’ocupa ara l’aroma
de la brisa del mar ...
l’onada que venia a
parla’m del seu record ...
Quan d’una embranzida
li robava el bikini i la
deixava com va vindre al món ...
aquella onada es retirava
amb llàgrimes salades que
no podia amagar ...
Ella era de suavitat de seda,
de sensible i bonic sentiment ...
ara ocupa la seva absència,
l’aroma de brisa del mar ...
ni la brisa ni l’onada,
aquell dolç record, a mi
em duen cap consol ...

XAVI 17/08/2016

PER TU

M’amagaré per veure’t passar per la avinguda,
quan et disposes a anar a la platja i amb bikini
poder-te contemplar.

Seuré sota l’ombra de les palmeres mirant-te
com prens el Sol, m’esforçaré per ser un dels
seus raigs per arribar a acariciar la teva pell ...

Em convertiré en sorra que fregui els teus
peus, em diluiré amb l’aigua quan et banyis i,
les onades trapelles em fiquin dins la calceta
del teu bikini ...

I, a la dutxa seré el raig d’aigua que s’introdueixi
dins les calces per netejar de sorra la intimitat del
teu ésser ...

Així i per sempre, continuaré somniant , només
amb somnis et puc tindré com més desitjo però,
el que més vull, és ser el que tu vulguis.

XAVI 24/06/2017

dimecres, 31 de maig del 2017

ELLA ÉS MAR ÉS ELLA

ELLA ÉS MAR ÉS ELLA

D’entre la barreja d’aigua i escuma,

de les onades vas ressorgir,

la màgia d’aquesta simbiosi,

em va fascinar ...

La mútua inèrcia exercida

pels vostres dos elements,

que tan benefici assolíeu

recíprocament ...

Mai els meus ulls,

observaren millor

relació que la que

tenien els vostres
components,
d'aigua i sal el Mar
i, de sal i pell fina,
els teus ...

Potser aquesta màgia,

es dona de tan en tan,

però de beneficiosa

ho és més que si fora

molt més constant ...

per més que he buscat,

per terra cel i mar,

en cap dels espais,

millor parella no he

trobat ...

XAVI 29/05/2017

dilluns, 29 de maig del 2017

EL MEU DIARI

EL MEU DIARI

Fa temps escric un diari,
explico tot allò que a mi
em sembla important ...

Quan començo un altre,
sempre em queda l’última
pàgina que deixo en blanc,
la reservo amb molta cura i,
fins i tot la mimo amb amor ...

Una última pàgina que sempre
en blanc em queda i, que segur
un dia podré omplir-la amb el
millor dels records que desitjo
escriure’ls i omplir-ho en elles,
pàgines de fulls en blan,
les pàgines més preuades
gelosament reservades,
únicament pel meu amor especial ...

XAVI 29/05/2017

divendres, 26 de maig del 2017

LA MEVA ESTIMADA

Sota l’ombra de l’arbre,

contemplava la meva estimada,

la muntanya m’agradava però,

ni a la sola de la sabata li arribava.

No era la muntanya la meva estimada,

ella era d’una bellesa més alçada,

a l’estiu, fresca i atraient i, a l’hivern

més esquerpa però tant atractiva com sempre,
cap més podia ser la meva estimada,

cap més que la meva Mar desitjada ...

XAVI 26/05/2017

dijous, 25 de maig del 2017

NITS DE SILENTS ESGUARDS

T’observava mentre tu,

contemplaves la Lluna

ataronjada a l’horitzó,

la suau brisa em portava

les teves olors ...

De tan en tan, em dirigies

un d’aquells esguards

misteriosos tant teus, jo,

quedava descol·locat, tal

com sempre t’agradava

fer-ho, amb el reflex

divertit incrustat en la

teva pupil·la ... i, ni una

gota de sang hagués tret

si m’haguessin punxat.

Tu, amb silent, i esguards

de tan en tan, vas continuar

contemplant la ataronjada

Lluna a l’horitzó ...

Per un llarg espai de temps

d’aquella passada horabaixa,

vam romandre en aquesta

situació ...

Finalment, em vas mirar amb

un dels teus afables somriures,

aquell somriure que a mi,

sempre em capturava i ja no

em deixava fugir.

Amb aquell formós esbós als

llavis, em vas dir en absolut

silent, tant sols amb el so de

la nit, vas dir-me que si ...

Des de aquell instant,

vaig aprendre a respectar

de tu, fins i tot, els teus
silents ...

XAVI 25/05/2017

dimecres, 24 de maig del 2017

EL SOL I TU

Com el Sol,

neixes cada dia.

Sortint del mar,

et contemplo

embadalit com,

a poc a poc vas

alçant el vol.

La teva càlida llum,

tot ho va inundant,

voldries arribar fins

al fons dels oceans,

pogué ser juganera

amb les coloraines

de belles coral·lines.

Em deleix veure’t cada dia

sortir a recer de les obagues

i avançades albades donant

el meu últim badall, l’espera

se’m torna intransigent quan,

t’albiro en la mar refulgent,

quals cristalls de quars,

m’observes amb el teu

esguard diamantí ...

neixes cada dia com el Sol

sortint del mar em dons

la teva calor.

XAVI 24/05/2017

diumenge, 21 de maig del 2017

IMAGINARI

Per mons imaginaris,

navegaria amb ella,

fins a la fi del món,

me la estimaria.

Quina amarga sensació,

despertant del meu somni,

per descobrir que ella,

també ha estat producte ...

del meu imaginari.

XAVI 21/05/2017

dissabte, 20 de maig del 2017

PER SENDES DE BOSCOS AQUÀTICS

Els Sol llueix enlluernant la Ginesta,

lluita de grocs per ser el més bonic ...

Quin blau el del cel, que des de el del mar

l’horitzó divideix, el blanc dels núvols, un

bell reflex a l’escuma de braves onades,

pinten el meu paisatge.

Aquella brisa de fragàncies divines que en

el meu record impregnades perduren, son

el suport que se’m aferra com qualsevol te

quelcom on agafar-se, per fer la vida més

feliç.

Caminant per les marges de sendes de

boscos aquàtics, sense descans vaig

buscant-la, seguint un reguitzell de

periples viatges que, tan sols em

porten altre cop al punt de sortida.

Malgrat tot, el record màgic i aquest

paratge, em reconforta fent-me viure

amb una alegria i dinamisme del que

mai hagués cregut ser-ne capaç.

Jo, se molt convençut de que un dia,

la trobaré. Aquell dia, la lluentor del

Sol i el seu groc intens, s’unirà al de

la Ginesta indicant que, en bellesa

son iguals.

A la nit, les estrelles brillaran amb

tal fulgor que la mare Lluna,

orgullosa d’elles es sentirà com,

qualsevol mare de les seves filles

en el dia del seu primer festival

escolar ...

Quan hagi arribat aquest punt,

serà quan podré dir amb tota

la meva sinceritat que,

ja per fi em sento realitzat i,

com a premi per a ella, la duré

sense vacil·lar cap al nostre

cobdiciat niu d’amor ...

XAVI 20/05/2017

divendres, 19 de maig del 2017

LA BOGERIA D’UNA DOLÇA SENSACIÓ

Dia assolellat, brisa fresca des de l’horitzó,
voldria recitar-li als colors dels teu ulls,
encisar-me amb la dolçor del teu somriure,
perdrem en la bogeria d’aquesta dolça
sensació que, emana del teu ser com
l’aigua fresca i transparent d’una font
natural de muntanya.

Desitjaria perdem dins la teva mirada, en la
dolçor d’aquest somriure i no tornar mai més,
quedar-m’hi per sempre dins els teus encants,
embruixat dels teus influxos.

Que per recomanació mèdica, comences a fer
meditació i, que un dia estant de teràpia,
contemplant la nostra mar, retrobar-me amb mi
mateix que, quan ho assolis-hi me’n adonaria
que no soc més que una part de tu mateixa,
d’aquella fresca i transparent sensació ...

XAVI 19/05/2017