diumenge, 29 de juliol del 2018

VULL SER ...



VULL SER ...

A la platja vull ser la sorra,
la sorra que t’acull,
també la mar,
la mar que et banya i l’onada,
la que et fa saltar ...

La que et fa saltar mentre
acaricia la teva pell i, et
fa caure a l’aigua que
et banya a la mar que soc jo,
com la mateixa onada que
et fa ballar amb mi sense que
te’n adonis que, soc també
qui et banya ...

Soc jo, qui amb tu salta i
t’esgota per quan surtis,
poder ser també la teva sorra,
la que t’acull per descansar,
la que entremaliada-ment,
es fica entre el teu entrecuix,
buscant una petita esquerda,
una esquerde-ta per on pugui
dins la teva calceta penetrar ...


                              XAVI 29/7/2018  



divendres, 27 de juliol del 2018

REFLEX D’UNS INSTANTS D’AQUELL MIG DIA

REFLEX D’UNS INSTANTS

Quin record el d’aquell mig dia d’ansiosos petons,
quin deler tant desesperat,
tot anava tant accelerat ...

Aquella por de que s’acabés, por de fer tard,
donaria quelcom per poder tornar-ho a fer però,
amb tot el temps, sense presses, assaborint
dels petits petonets com acaronaments d’afecte,
com suaus i delicades carícies, fora de neguits,
fora de tota pressa i pors ...

Sense haver-me de plantejar poder fer-te un altre,
de més profund i llarg, gaudir dels més petitets
i innocents però, amb tot el mateix amor immers ...

Saber que, de mica en mica,
tranquil·lament progressant,
amb els meus petons acabar-te menjant ...

                                                XAVI 27/7/2018 


dijous, 26 de juliol del 2018

SOLEMNE I ALTIVA


SOLEMNE I ALTIVA

Altiva et mostres però,
quieta i creient poses
per qui et retrata,
solemne això si,
tal com es mereix l’artista
que t’immortalitza tota
esplendorosa.

Arribarà el moment,
en que tu marxaràs i,
jo amb l’artista m’estimaré
més estar, que si tu solemne
i altiva, l’artista tota una geni,
en qualsevol moment fa que
t’admirin ...

I, si tu creus ser immortal,
jo tot i mortal, només amb
l’artista desitjaria amb tot
el cor immortalitzar des de ja,
fins la fi dels meus dies ...

XAVI 25/7/2018


dimarts, 24 de juliol del 2018

QUAN EM MIRES AIXÍ


QUAN EM MIRES AIXÍ

Sempre m’ha atret la teva mirada,
a fet quedar-me enredat en la teva
tela d’aranya, suau, no fa cap mal,
a gust, m’he jagut confortable però,
quan em mires així, ho sé, ho noto,
ho sento molt endins de mi ...

De les comptades vegades que,
els teus ulls m’han mirat així, en la
meva fibra ho he sentit, no, no soc
endeví.

Hi ha un fet més normal que m’ho
fa deduir, el fet és tant lògic com
simple, es tracte només de que,
així és de la forma en que jo sempre
t’he mirat ...

XAVI 24/7/2018


dilluns, 23 de juliol del 2018

LA FELICITAT DE LA CONTEMPLACIÓ

LA FELICITAT DE LA CONTEMPLACIÓ
Em passava les hores contemplant-te,
res m’entretenia i em feia més feliç,
m’agradava anar amb tu a les platges
d’aigües més impol·lutes, cristal·lines
i transparents.
Allí, podria continuar contemplant-te,
banyant-nos en aquelles vidrioses aigües
mentre et mirava als ulls, boca i nas, sotmès
en harmonia digna de mencionar ...
Dins l’aigua, fins a l’últim racó,
podria continuar admirant,
que com almirall,
comandava la meva mirada
des del més proper racó,
fins al més amagat i misteriós
de tot el teu cós.
A tots ells m’estimaria per igual,
mentre, així, de tant en tant,
aprenia a descobrir la felicitat que,
m’aportava «la contemplació»,
tu erets la meva religió ...
XAVI 23/7/2018

diumenge, 22 de juliol del 2018

RES MÉS ...


RES MÉS ...

T’he dit tant des de que et conec que,
poc més podria dir-te ja, encara que,
no fa pas tant de temps que ens coneixem.

Pot ser des de que per primer cop et vaig veure,
tot el meu món, somia massa de pressa, se’m va
crear una nova necessitat,
i, per més que corri,
sempre em sembla arribar tard ...

Que més et tinc per dir, si sempre vaig accelerat,
molt poca cosa encara que et parles tota una eternitat,
em deu quedar dins del sac ...

Solament un parell de mots em surten del fons del sentiment,
voldria dir-te'ls ara abans el temps no s’acabara : -t’estimo,
res més ...

XAVI 22/7/2018


divendres, 20 de juliol del 2018

LA MEVA QUIMERA



LA MEVA QUIMERA

Descol·locat, tot descol·locat,
buscant mot per expressat,
sense mot no hi ha poesia i,
sense pogué expressat, la poesia
s’ha acabat ...

Més de mil mots he imaginat,
mots que barrejant les vint i sis
lletres he creat però, encara no
he estat capaç, de amb el teu
haver donat ...

Si és que tanta complexitat,
la teva bella senzillesa, m’ho
fa difícil, pateixo en el dilema,
d’acabar o no el poema ...

Ja fa hores que el meu cervell,
es en debat, no sé, però penso
que ho donaré per acabat,
voler expressar quelcom
inexpressable, és una quimera
massa complicada i que molt
difícilment s’assolirà ...

Ara si, per acabar aquest neguit
en el que m’he ficat, una cosa he
après :
- ella és la que és la meva dolça quimera,
que, ni en tots els àgores dels pensaments,
podrien descriure-la ni expressar-la tal
com es mereix ...

                                                                 XAVI 20/7/2018                                               




diumenge, 15 de juliol del 2018

COM EL SOL A UN GIRA-SOL

COM EL SOL A UN GIRA-SOL
En primer instant,
em vas atreure,
tal com el Sol a un
Gira-sol,
per on tu passaves,
t’acompanyava la
meva mirada ...
Com més intens
el teu mirar, més
obert i acolorit jo
em mostrava.
Que si un dia, tu no
em miraves, amb cap
cot i, molt més tancat
de l’acostumat sense
remei tu m’abocaves.
Solia passar en hora
baixa, quan tu rere la
muntanya amb silenci
i solemne t’amagaves.
Cap cot i ben tancat,
m’adormia tot animat,
sabent que l’endemà,
em tornaries a mirar.
Amb la meva mirada,
jo t’acompanyaria,
la passejaria per on
tu et passejaràs ...
XAVI 14/7/2018

dissabte, 14 de juliol del 2018

DEMANANT UN IMPOSSIBLE

DEMANANT UN IMPOSSIBLE

Em demanes que t’oblidi i,
valguem déu que ho he intentat,
del dret i del revés, de l’indret i
del girat ...

Demanem el que vulguis,
però que ho pugui realitzar,
mentrestant, deixem que somiï,
en poder-te estimar ...

Si jo per viure et necessito,
doncs viuré sempre somiant ...

Una vida sense somnis, no és vida
ni val res. Ara, si em veus despistat,
no em desvetllis dels meus somnis,
deixem continuar-te somiant ...

Que si somnio, present estic en tu i,
si em desperto, t’esvaeixes com la
boira quedant-me el cap totalment
emboirat ...

   XAVI 14/7/2018 


dimecres, 11 de juliol del 2018

BONICA LLUNA PLENA - DEL MÓN ?


BONICA LLUNA PLENA - DEL MÓN ?

Tu bonica Lluna plena,
ets bonica però freda,
Pot ser tu, ets la Lluna
del món però, no la del
meu món, la meva Lluna,
més m’emplena,
escalfant-me per les nits i,
fent-me suportable la calor
durant el dia, a banda,
la Lluna meva, de més vàlua
i més formosa, mentre tu,
només llueixes per les nits,
ella llueix nit i dia ...

I no et vull parlar del seus
misteris per que de ben segur
et guanyaria, que si tu fascines
per la màgica del embruix,
ella és la bruixa de la màgia ...

XAVI 11/7/2018


POESIA PER A UNA ALTRE DONA

POESIA PER A UNA ALTRE DONA

Com em sol caracteritzar el sentiment,
a les dones poetitzo amb el cor i la ment,
més, és a una per la que més poesia he
traçat.

Quan decideixo visitar-la per intimar,
ella sempre és al seu lloc i me l’escolto
en arribar, sa remor em fa companyia al
igual que, les seves onades d’alegria ...

Amb el seu fresseig em fa confidències,
en molt poca estona ja em connectat,
ella m’explica amb dolçor i suavitat
i, jo escoltant-la no puc estar més relaxat,
la vista m’alimenta de colors blaus i verds,
amb espurnes de blanc que em mullen els peus.

De la seva llunyania, una brisa fresca m’alleuge
la calor, doncs ara, si que estem tot sols ella i jo,
quan porto estona escoltant-la i contemplant-la,
li explico tot el meu neguit d’aquesta vida,
ella dolça, mansa i amb paciència, sempre
m’escolta des del principi fins al final ...

En acabat, ella torna i comença el seu
dolç fresseig intim tal qual si fos ma
confident, el seu murmuri fresseig,
m’ho fa veure tot molt diferent,
és que, jo sense ella no puc viure,
em don la vida, l’alegria i, em carrega
la bateria.

Ella és la càrrega emocional que sens dubte
necessito per mantindre equilibrada la meva
ment, que qui és ella ... ?,
la més bella, la meva estimada Mar ...

                                            XAVI 10/7/2018 

dimarts, 10 de juliol del 2018

LA FURA QUE EM DESPERTA LA FERA




LA FURA QUE EM DESPERTA LA FERA

Tu ets la fura que em treu del cau la fera,
quan te m’apropes la despertes i l’alteres,
només tu saps com tornar-la mansa i que,
retorni al seu cau.

Quan amb la teva pell suau jugant,
ella entra en combat d’una lluita
sense igual ...

Quan el combat lluitat, entri en
la seva recta final, ja tens ben
domesticada a la fera, amb el
cap cot i molt agraïda,
humilment et saluda.

XAVI 10/7/2018

dilluns, 9 de juliol del 2018

INFAUSTA SOLEDAD


INFAUSTA SOLEDAD

Tu, siempre te vas,
dejándome abandonado,
me quedo por ahí tirado
revolcado en la más
infausta soledad.

No me queda nada,
ni nadie con quien dialogar,
sin llenar espácios de ocio,
ni conducir mi mente a soñar ...

Tu siempre buscando ser libre,
luchando por tu libertad, yo,
como siempre impresionado,
admirando empeño y arrojo,
por tus sueños realizar ...

Cada vez más prisionero,
de tu prisión mi bién estar,
cada vez mas admirado de
sin tu ejemplo no saber
andar.


XAVI 9/7/2018

         


diumenge, 8 de juliol del 2018

DOS POLS D'UN IMANT


DOS POLS D’UN IMANT

Si de tu, pura sensibilitat m’enamoro,
dec ser jo el contrari, molt pedregós,
és per això que com dos diferents pols,
som imant i m’atreuen tant els teus
encants.

Ben senzill saber la teva susceptibilitat
doncs, si així no fos, res teu m'atrauria,
si m’atreu, és per que en mi manca estar
dotat d’aquesta bella qualitat ...

Sembla estar ben clar, que tot el teu ésser,
cap a tu em succiona, fent-se present ben
evident, que el teu ésser sensible és.

El meu, en l’altre costat de la moneda està,
no hi han iguals que s’atreguin, així doncs,
per força per molt que t’estimi, hem de ser
diferents ...

XAVI 8/7/2018


SONET DE RIMA DESCUIDADA ASSEDEGAT DE TU ...


SONET DE RIMA DESCUIDADA

ASSEDEGAT DE TU ...

Assedegat dels teus fluids,
et contemplo remullant-te,
mentre jo per dins m'asseco.

Com poder apaivagar la meva sed,
dels preuats elixirs, si només així,
queda satisfeta la meva ànsia.

Bevent d’aquells més saborosos nèctars,
tant sols ells, calmen de ple ma sequera,
si no podes fer-ho així, jo em mor,
deshidratat sense substancia teva.

Si un instant, dels nèctars podes gaudir,
de ben segur, jo em salvaria,
llavors, sense aigua et regaria,
els dos, ens retroalimentaríem ...

XAVI 8/7/2017


dimecres, 4 de juliol del 2018

PERVERSAMENT DOLÇ SOMRIURE VIOLETA


PERVERSAMENT DOLÇ SOMRIURE VIOLETA

Va ser el teu perfum ginesta,
aquell somriure violeta teu tant pervers,
el que va conquerir amb tanta facilitat
el meu cor ...

Desprès, et vaig conèixer una
mica més i vaig veure en tu,
el reflex dels teus pensaments,
vaig arribar fins on vaig poder,
de lluny però vaig divisar el
color groc de la teva ànima.

De l’ànima et brollava aquest
perfum de la ginesta, de la ginesta
en llibertat, quin dolç aroma que,
sempre em recorda estar vora la mar ...

Que he de dir del teu mirar ?,
si quan em mires m’enlluerna,
els teus ulls, son un Sol per mi,
a la nit m’il·luminen i, pel dia, son
com dos estels que m’assosseguen
les meves penes ...

Sé que has de fer la teva, jo,
la meva faig però, sempre
duc en el meu record aquell
pervers somriure violeta i,
l’aroma de ginesta que,
amb tanta facilitat, em
va conquerir ...


      XAVI 4/7/2018 

 

dimarts, 3 de juliol del 2018

SOC ... ETS ...


SOC ... ETS ...  -Composició inspirada per un altre composició de Al-Aragonès- 

Soc la tempesta intempestiva,
soc la ràbia d’aquesta injustícia
que amb tu culmina.

Ets el llamp que m'il·lumina,
ets el vers que m’inspira,
soc la ploma i tu la lletra,
soc si ets i ets si soc,
som poeta i poesia ...

XAVI 3/7/2018