REFLEX D’UNS INSTANTS D’AQUELL MIG DIA

REFLEX D’UNS INSTANTS

Quin record el d’aquell mig dia d’ansiosos petons,

quin deler tant desesperat,

tot anava tant accelerat ...

Aquella por de que s’acabés, por de fer tard,

donaria quelcom per poder tornar-ho a fer però,

amb tot el temps, sense presses, assaborint

dels petits petonets com acaronaments d’afecte,

com suaus i delicades carícies, fora de neguits,

fora de tota pressa i pors ...

Sense haver-me de plantejar poder fer-te un altre,

de més profund i llarg, gaudir dels més petitets

i innocents però, amb tot el mateix amor immers ...

Saber que, de mica en mica,

tranquil·lament progressant,

amb els meus petons acabar-te menjant ...

                                                XAVI 27/7/2018