LA FELICITAT DE LA CONTEMPLACIÓ
Em passava les hores contemplant-te,
res m’entretenia i em feia més feliç,
m’agradava anar amb tu a les platges
d’aigües més impol·lutes, cristal·lines
i transparents.
res m’entretenia i em feia més feliç,
m’agradava anar amb tu a les platges
d’aigües més impol·lutes, cristal·lines
i transparents.
Allí, podria continuar contemplant-te,
banyant-nos en aquelles vidrioses aigües
mentre et mirava als ulls, boca i nas, sotmès
en harmonia digna de mencionar ...
banyant-nos en aquelles vidrioses aigües
mentre et mirava als ulls, boca i nas, sotmès
en harmonia digna de mencionar ...
Dins l’aigua, fins a l’últim racó,
podria continuar admirant,
que com almirall,
comandava la meva mirada
des del més proper racó,
fins al més amagat i misteriós
de tot el teu cós.
podria continuar admirant,
que com almirall,
comandava la meva mirada
des del més proper racó,
fins al més amagat i misteriós
de tot el teu cós.
A tots ells m’estimaria per igual,
mentre, així, de tant en tant,
aprenia a descobrir la felicitat que,
m’aportava «la contemplació»,
tu erets la meva religió ...
mentre, així, de tant en tant,
aprenia a descobrir la felicitat que,
m’aportava «la contemplació»,
tu erets la meva religió ...
XAVI 23/7/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada