SOLEMNE
I ALTIVA
Altiva
et mostres però,
quieta
i creient poses
per
qui et retrata,
solemne
això si,
tal
com es mereix l’artista
que
t’immortalitza tota
esplendorosa.
Arribarà
el moment,
en
que tu marxaràs i,
jo
amb l’artista m’estimaré
més
estar, que si tu solemne
i
altiva, l’artista tota una geni,
en
qualsevol moment fa que
t’admirin
...
I,
si tu creus ser immortal,
jo
tot i mortal, només amb
l’artista
desitjaria amb tot
el
cor immortalitzar des de ja,
fins
la fi dels meus dies ...
XAVI 25/7/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada