LA MEVA QUIMERA
Descol·locat, tot descol·locat,
buscant mot per expressat,
sense mot no hi ha poesia i,
sense pogué expressat, la poesia
s’ha acabat ...
Més de mil mots he imaginat,
mots que barrejant les vint i sis
lletres he creat però, encara no
he estat capaç, de amb el teu
haver donat ...
Si és que tanta complexitat,
la teva bella senzillesa, m’ho
fa difícil, pateixo en el dilema,
d’acabar o no el poema ...
Ja fa hores que el meu cervell,
es en debat, no sé, però penso
que ho donaré per acabat,
voler expressar quelcom
inexpressable, és una quimera
massa complicada i que molt
difícilment s’assolirà ...
Ara si, per acabar aquest neguit
en el que m’he ficat, una cosa he
après :
- ella és la que és la meva dolça quimera,
que, ni en tots els àgores dels pensaments,
podrien descriure-la ni expressar-la tal
com es mereix ...
XAVI 20/7/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada