RES MÉS ...

RES MÉS ...

T’he dit tant des de que et conec que,

poc més podria dir-te ja, encara que,

no fa pas tant de temps que ens coneixem.

Pot ser des de que per primer cop et vaig veure,

tot el meu món, somia massa de pressa, se’m va

crear una nova necessitat,

i, per més que corri,

sempre em sembla arribar tard ...

Que més et tinc per dir, si sempre vaig accelerat,

molt poca cosa encara que et parles tota una eternitat,

em deu quedar dins del sac ...

Solament un parell de mots em surten del fons del sentiment,

voldria dir-te'ls ara abans el temps no s’acabara : -t’estimo,

res més ...

XAVI 22/7/2018