PERVERSAMENT
DOLÇ SOMRIURE VIOLETA
Va
ser el teu perfum ginesta,
aquell
somriure violeta teu tant pervers,
el
que va conquerir amb tanta facilitat
el
meu cor ...
Desprès,
et vaig conèixer una
mica
més i vaig veure en tu,
el
reflex dels teus pensaments,
vaig
arribar fins on vaig poder,
de
lluny però vaig divisar el
color
groc de la teva ànima.
De
l’ànima et brollava aquest
perfum
de la ginesta, de la ginesta
en
llibertat, quin dolç aroma que,
sempre
em recorda estar vora la mar ...
Que
he de dir del teu mirar ?,
si
quan em mires m’enlluerna,
els
teus ulls, son un Sol per mi,
a
la nit m’il·luminen i, pel dia, son
com
dos estels que m’assosseguen
les
meves penes ...
Sé
que has de fer la teva, jo,
la
meva faig però, sempre
duc
en el meu record aquell
pervers
somriure violeta i,
l’aroma
de ginesta que,
amb
tanta facilitat, em
va
conquerir ...
XAVI
4/7/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada