La Llum de La Mediterrània: de maig 2018

dimecres, 23 de maig del 2018

UN ALTRE SOL NAIXENT PERDUT ...

Contemplant com s’aixeca el dia,

tu et creues en la meva vida,

ara ja, no contemplo l’aixecada del dia,

ara, a mi se’m aixeca l’alegria ...

Quina gran il·lusió em fa,

el que creia perdut recuperar,

font de vida em vares aportar,

gaudi Diví va ser el resultat.

Quantes neixen-ses Solars,

jo em perdria per veure néixer

en mi aquest bri de vida que,

la teva presencia m’aporta

dins la meva retina.

Si haguessis nascut al meu costat,

cap naixença Solar jo m’hagués mirat,

la meva naixença Solar,

tu haguessis estat ...

XAVI 23/5/2018

diumenge, 13 de maig del 2018

COM LA LLUNA TÍMIDA RERE ELS NÚVOLS

Jo soc la Lluna, aquella que amagada tímida rere els núvols et contempla,

jo soc aquella que quan et deixes veure t’il·lumina i amb la mirada t’adora,

soc jo, a la que diuen que és tant bella, però, no puc retirar de tu la mirada,

qui seria jo si, a tu no et contemplara, la meva llum romàntica i encisada,

seria apagada.

Per poder lluir, perdria la seva font d’energia, sense energia, impossible

d’il·luminar l’entorn em seria, perdent la màgia de la nit si no et tinc per

alimentar-me cada dia ...

XAVI 13/5/2018

divendres, 11 de maig del 2018

CAMP DE ROSELLES

En un camp de Roselles et voldria,

a joc amb els llavis elles et faria,

només a la Rosella més bonica

admiraria i, sols a tu, la més

bella d’entre totes besaria.

Desprès del bes, en conjunt

per una estona us contemplaria

però, l’ànima i el cor en unanimitat,

em dirien que, tant sols a tu seria a la

que més m’estimaria ...

XAVI 10/5/2018

dimarts, 8 de maig del 2018

ESTIMANT-TE AMB POESIA

En aquelles circumstàncies,
vaig intentar-ho una mica,
no vaig voler insistir-hi
massa més ...

No ens ho vam perdre del tot,
una mica si, poc però, vam
poder-ho gaudir ...

Avui t’estimo amb poesia,
com quan vam començar,
la lletra, té quelcom molt especial,
mentre existeixin mots per escriure,
amb poesia et continuaré estimant ...

XAVI 8/5/2018

dilluns, 7 de maig del 2018

VOLDRIA ESCRIURE’T

Vaig voler escriure’t una poesia,

de tu un fidel reflex volia compondre,

ressaltar els teus atributs, qualitats,

parlar del teu cabell, nas, ulls i,

d’aquest somriure que sempre

als llavis dus pintat.

Hagués volgut escriure’t tota tal

com ets però, vas marxar i ja no

et vaig tornar a veure mai més,

ara, en la llunyania de l’espai i

del temps, tant sols et recordo,

ja no t’escric, el cervell només

el tinc en encanteri permanent

del teu ésser, del que no puc

esborrar de la meva ment ...

XAVI 28/2/2016

diumenge, 6 de maig del 2018

SUBMISSIÓ SILENCIOSA DE LLIBERTAT

Ho vares voler en silenci,
vaig mostrar-me complaent,
si hagués de tornar ha fer-ho,
als teus peus cauria sotmès.

Va ser aquella màgia, màgia
dels teus encants, que per molt
sotmès que em trobés, jo em
sentia en la més plena de les
llibertats.

Qui no hagi gaudit d’aquesta
mena de presó, mai entendria
que me l’estimes més que
restar en llibertat ...

XAVI 5/5/2018

LA FLOR QUE SE'M VA CREUAR PEL CAMÍ

LA FLOR QUE SE’M VA CREUAR PEL CAMÍ

Tu ets la folr que se’m va creuar pel meu camí,
des d’aquell dia, res mai més va ser igual per mi,
tot i que no fossis flor per mi, felicitat em vas
aportar a la meva vida.

Només tu ets aquella bella flor,
així és tant si hi ets com si no,
el meu desig és de que hi fossis,
però com qualsevol flor que veig
pel camp, t’estimo més tindre’t
en llibertat, en llibertat, elles no
es panseixen, en llibertat brillen
sota el Sol, elles sempre estan
fresques i, elles sempre m’aporten
tot l’amor ...

XAVI 6/5/2018

dijous, 3 de maig del 2018

PERDUT EN LA FOSCOR DEL BOSC

En la foscor del bosc em vaig perdre,

tot desesperat sense saber on anar fins

que, la llum del teu fanal em va il·luminar.

Fins on tu erets arrossegant-me vaig arribar,

tu, vas agafar-me de la mà i, el més càlid bes

em vares donar ...

Quan vaig fixar la meva vista en els teus ulls,

tot de seguit el teu fanalet vaig apagar.

Quina nit aquella, de perdut a salvat,

de desesperat a felicitat, amb la fosca

recobrada per concentra’m en un altre

lluminositat.

Tan sols els teus ulls ara m’il·luminaven,

el camí cap a un cel ben estelat, quina nit,

aquella nit en que felicitat va ser un ulls i,

un miler de noms que per les estrelles et

vaig inventar ...

XAVI 3/5/2018

LA MEVA BRUIXA GITANA

Amb tu vaig ensopegar abans l’albada,

amb tu i amb la teva cara de gitana.

valdria més cent cops haver passat de llarg,

si sabés que l’ànima m’hagués estat robada,

la vida no està escrita, la vida a l’instant es

viu i es fa ...

Cent cops hauria intentat tornar,

si t’hagués passat de llarg, doncs,

no tinc prou força per resistim als

conjurs d’una bruixa gitana.

Dels teus beuratges vaig tastar,

i per més que hagués volgut deixar-ho estar,

més de cent cops voldria haver tornat a

ensopegar amb aquesta teva cara de

bruixa gitana ...

XAVI 3/5/2018

dimecres, 2 de maig del 2018

POEMA DE MATINADA

Ben entrada la matinada,

al cap un poema em fa

estada ...

deixa’m que l’escrigui,

voldria al full reflectir-ho

ara.

Deixa'm que amb la tinta

el plasmi, deixa'm abans

de que l’oblidi i se’m

apagui.

Tinc temps fins a l’alba,

mentre les hores siguin

màgiques, com aquelles

que, en diverses vegades,

compartírem nostres flassades.

Aquest poema no és d’altre

que el que dedico a la meva

estimada ...

XAVI 2/5/2018

dimarts, 1 de maig del 2018

RECORDS D’ACAMPADA

A les roques assegut i,

el salt d’aigua contemplant,

consumint les hores i el dia,

la teva figura m’apareixia,

d’un instat a cada instant.

Era el que menys temia,

ho buscava expressament

aquest meravellós present

que, relax i memòria

m’oferien.

Quin goig aquelles tardes,

quan tot era i estava per fer,

quan tot era tant diferent,

desprès del bany i una

dutxa sota el salt,

jo jugant t’eixugava amb la

tovallola mentre, a cau d’orella

suau et parlava ...

Tu estenies el teu cabell al Sol i,

allí t’hi estaves fins que s’assecava,

més tard, quan la posta,

recollíem els trastos i,

se’n tornàvem al lloc d’acampada,

per preparar una bonica foguerada

prop la tenda on fèiem la nostra

estada.

Cap allà a la fosca, aclimatats entre

flames, ens estimaríem sota el cel

d’una de les nit més estelada ...

XAVI 1/5/2018