POEMA
DE MATINADA
Ben
entrada la matinada,
al
cap un poema em fa
estada
...
deixa’m
que l’escrigui,
voldria
al full reflectir-ho
ara.
Deixa'm
que amb la tinta
el
plasmi, deixa'm abans
de
que l’oblidi i se’m
apagui.
Tinc
temps fins a l’alba,
mentre
les hores siguin
màgiques,
com aquelles
que,
en diverses vegades,
compartírem
nostres flassades.
Aquest
poema no és d’altre
que
el que dedico a la meva
estimada
...
XAVI
2/5/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada