PERDUT
EN LA FOSCOR DEL BOSC
En
la foscor del bosc em vaig perdre,
tot
desesperat sense saber on anar fins
que,
la llum del teu fanal em va il·luminar.
Fins
on tu erets arrossegant-me vaig arribar,
tu,
vas agafar-me de la mà i, el més càlid bes
em
vares donar ...
Quan
vaig fixar la meva vista en els teus ulls,
tot
de seguit el teu fanalet vaig apagar.
Quina
nit aquella, de perdut a salvat,
de
desesperat a felicitat, amb la fosca
recobrada
per concentra’m en un altre
lluminositat.
Tan
sols els teus ulls ara m’il·luminaven,
el
camí cap a un cel ben estelat, quina nit,
aquella
nit en que felicitat va ser un ulls i,
un
miler de noms que per les estrelles et
vaig
inventar ...
XAVI
3/5/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada