RECORDS
D’ACAMPADA
A
les roques assegut i,
el
salt d’aigua contemplant,
consumint
les hores i el dia,
la
teva figura m’apareixia,
d’un
instat a cada instant.
Era
el que menys temia,
ho
buscava expressament
aquest
meravellós present
que,
relax i memòria
m’oferien.
Quin
goig aquelles tardes,
quan
tot era i estava per fer,
quan
tot era tant diferent,
desprès
del bany i una
dutxa
sota el salt,
jo
jugant t’eixugava amb la
tovallola
mentre, a cau d’orella
suau
et parlava ...
Tu
estenies el teu cabell al Sol i,
allí
t’hi estaves fins que s’assecava,
més
tard, quan la posta,
recollíem
els trastos i,
se’n
tornàvem al lloc d’acampada,
per
preparar una bonica foguerada
prop
la tenda on fèiem la nostra
estada.
Cap
allà a la fosca, aclimatats entre
flames,
ens estimaríem sota el cel
d’una
de les nit més estelada ...
XAVI 1/5/2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada