VOLDRIA
ESCRIURE’T
Vaig
voler escriure’t una poesia,
de
tu un fidel reflex volia compondre,
ressaltar
els teus atributs, qualitats,
parlar
del teu cabell, nas, ulls i,
d’aquest
somriure que sempre
als
llavis dus pintat.
Hagués
volgut escriure’t tota tal
com
ets però, vas marxar i ja no
et
vaig tornar a veure mai més,
ara,
en la llunyania de l’espai i
del
temps, tant sols et recordo,
ja
no t’escric, el cervell només
el
tinc en encanteri permanent
del
teu ésser, del que no puc
esborrar
de la meva ment ...
XAVI 28/2/2016

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada